Molt sovint surto a la meva terrassa que dóna al carrer Pare Llaurador. Des d'allà puc veure el petit gos Floc, que treu a passejar al veí. També puc veure tot l'ample del carrer i el gos, de lluny, com fa pipí amb l'amo avorrit mirant el seu telèfon....

El dolor és símptoma de començaments. Un lleu dolor al genoll o aquell típic doloret a l'espatlla acaba amb una visita final al fisioterapeuta o inclús al cardiòleg o en molts casos, al psicòleg. Punxada, patiment, mal. Dolor de pena, dolor de penediment, el...

La meva bata no aixecava un pam de terra mentre feia la cua de cada dia abans d'entrar a l'aula. Érem els lleons i encara veig la foto del gran felí enganxat a la porta. Recordo que gairebé cada dia plovia i els vidres estaven entelats molta estona. La A...

Per quina finestra entra i per quina porta se'n va. Per quins llençols vam començar i quins estan per rentar. On són les tardes tarades i els matins mig rovellats i tot s'arregla perquè ens trobem lluny d'aquí. Fem la pau, i l'amor mai tornarà. I...

M'he comprat una ràdio. Sempre m'han fet il·lusió els aparells que projecten les ones i omplen les cambres i les orelles i veus i música. I anuncis. La ràdio al cotxe, a la dutxa, a la cuina, a la platja i al metro. Bon dia són les 8. I totes les freqüències...

Són les sis del matí i em desperta un soroll poc freqüent. Són gotes d'aigua que repiquen a la paret exterior. L'aigua és l'element més intens pel que ens dona i pel que ens treu. Dins el llit (el flamant nou llit que em va vendre la Nati Prats) sento...

Quan el Deco dorm amb el cap amagat dins la caixa, l'observo amb una atenció descomunal. Només se li veuen les orelles i és com si ell, a part de dormir, volgués fugir de la realitat. Evidentment, com a gat, no és conscient del que és voler fugir (o sí). Amagar...

Escolta-la un altre cop. Ara: gaudeix-la de nou. A tot volum fins que la notis molt a dins. Aquella música que quan comença a sonar et porta fins allà, en aquell racó de la felicitat, en aquell petó de la glòria. És la música en què mai penses però en qualsevol lloc...

Disposat a comprar-me un llit, entro en una botiga especialitzada i em trobo a la Nati Prats. Una senyora entranyable, amb els ulls petits i un somriure que li omple la cara. La Nati em pregunta com m'agrada dormir, em deixa estirar a tots els matalassos que té...

Canviar d'any és com acabar la llibreta i encetar-ne una. Però mai he entès el perquè ara i no l'1 de setembre, molt més lògic després del bonic mes d'agost i a punt per començar un curs. Però posats a celebrar, que no faltin motius; ni per ballar,...

El Nadal no era això. Abans tot era felicitat, tot eren regals, il·lusió. Efímera sí, però quan érem petits ens bategava el cor a mil pensant en els desitjos, l'amor i les sorpreses. Avui l'estrès ens acompanya, atabala i xafa el que haurien de ser dies...

Obre els ulls i veu que està mig núvol. Però avui és un dia especial, un dia únic. Potser l'únic dia del món. Avui sí i dona volta i mitja en el seu llit enorme. Pensa i somriu. Ai avui, que ho té i li queden hores per sentir allò de 'Presidenta,...