Select Page
El foc que no van veure

El foc que no van veure

Dies d’ofici (II) L’agent rural té nova destinació. Després d’anys al cos i d’una llarga carrera entre boscos, animals i vigilància de l’ecosistema, a l’agent rural li han donat un caramel, d’aquells llocs de feina on ningú no diria que no. L’agent rural camina...
Ens ho hem vist tot

Ens ho hem vist tot

Dies d’ofici (I) Els últims dies, l’advocat ja ha comprovat que a primera hora del matí refresca. Li ve de gust, abans de pujar al despatx, fer un cafè al bar de sota. Aquesta rutina li serveix per no atabalar-se amb els pocs casos que li entren: ni divorcis, ni...
Qui ho vulgui

Qui ho vulgui

Dietari dels somnis (últim capítol) S’aixecava i escrivia els somnis que havia tingut. Era la manera que no s’escapessin de la memòria. Una memòria que, per cert, s’anava eixugant, perdent, aigualint-se amb el temps. Tenia la llibreta dels somnis, que era gruixuda,...
Diria que ja ho he somiat

Diria que ja ho he somiat

Dietari dels somnis V He somiat amb els llençols humits enganxats a la pell com un cromo de Panini, però que bé si estava ajuntant-nos encara més quan el sol pentinava un cel color llàgrima. Vols llet?, preguntaves. I així, matins llargs entre pinsans i caloreta....
Vida agostejada

Vida agostejada

Dietari dels somnis IV He somiat nit i he somiat lliris de mar. He somiat amb la llum semiblanca de quan et submergeixes. He somiat que et mirava de lluny i tu no, a la teva, com quasi sempre. He somiat amb les olors que et fan els cabells després de. No sabré mai si...
El petó que em deus

El petó que em deus

Dietari dels somnis III Condueixo de nit per una carretera amb molt pendent. El cotxe va forçant i cada vegada tinc el cel estrellat més a prop. Un gruix de pins i arbres que no distingeixo abraça la carretera, petita. No sé cap on vaig ni per què estic dins del...