Select Page
Conte d'hivern IV

Conte d'hivern IV

Li agradava tant el cap d'any que cada dia es cruspia el raïm i cantava els quarts i les hores. Era lo seu: els barrets brillants, els antifaços de tots colors, les serpentines llargues quan bufes i tota mena de guarnició lamentable que hi havia a les botigues...
M'agrada tot

M'agrada tot

M'agrada quan després de les vagues de petons, no deixem de fer-nos petons. M'agrada saber que el mes d'abril està a la cantonada, esperant amb les roses fresques i els llibres que encara no s'han acabat d'escriure. M'agrada quan el dia...
Conte d'hivern III

Conte d'hivern III

Qualsevol Nadal era bo per fer veure que no anava amb ella, que la felicitat no portava el seu nom. Ni els llums, ni els aparadors, ni la falsa tendresa que la gent porta dins, de forma incorporada. La Soledat Pocafesta era una ànima que dansava pels carrers...
Conte d'hivern II

Conte d'hivern II

A la vida tots necessitem un bon cop de sort. L'Amadès Fortunat l'havia tingut, aquell Nadal perfecte, quan van tocar-li uns quants milions de pessetes a la loteria. Van ser unes festes plenes de coses innecessàries, ridícules i que en cap cas calien, però...
Conte d'hivern I

Conte d'hivern I

El Fermí Bonfum era molt apàtic amb el Nadal: un home que no li feia cap riure, cap gracieta, cap cosa, una mena de mandra allò de les festes. Caminava lacònic enmig dels carrers engalanats plens de llums i ninots grans de color grana i música repetitiva de nadala va,...