Llibertats (?) condicionals

Molt sovint surto a la meva terrassa que dóna al carrer Pare Llaurador. Des d'allà puc veure el petit gos Floc, que treu a passejar al veí. També puc veure tot l'ample del carrer i el gos, de lluny, com fa pipí amb l'amo avorrit mirant el seu telèfon. Rutines d'importància. Si aixeco la vista, veig les llums del restaurant La Mola, al cim del Vallès; hi intueixo molts riures ara mateix i molta fressa de copes i botifarres amb bons propòsits. Les llanternes a l'estiu que baixen i miro les estrelles i l'aire que sempre fa olor d'oxigen sense paret. Passa un cotxe amb la música a tot volum (xumba-xumba) i les llums del carrer alliberen seguretat i el veí que ja torna a casa cansat d'arrossegar la corretja del pobre Floc. A vegades sento la remor de la ciutat que queda lluny ara mateix. A vegades, però, sento el silenci immens de la setmana un dimarts de matinada. Ara ve un dels meus gats a veure'm i juga a descobrir-se entre les meves cames. Els solitaris sempre ens acabem trobant. La terrassa del Pare Llaurador, davant l'espectacle del parc natural de Sant Llorenç, Borredà en línia recta, Llívia i la Formatgeria, i més amunt, ja a França, Galhac i Vilafranca de Roergue. A molta distància, es fa petit el tros de París amb Reims i d'aquest punt a la dreta, Brussel·les. La meva vista infinita i invisible mirant cap al nord. La llibertat també és mirar fins al final i imaginar pobles només observant la línia que traça el cel. Ara passa un avió per sobre meu i les seves petites llums el delaten que aterra a prop. Volar. Aterrar. Retrobar-se. Més llibertat. Penso en l'Oriol i en Quim. Amb en Cuixart i el Sànchez. I tota la foscor del carrer em ve al damunt i em creix la por de ser jo mateix el proper que tanquen per opinar. Injustícia absoluta. Llibertat condicional. Presos polítics. Llibertat d'expressió. I tocar els ous. La dictadura era això: aconseguir que un humil escriptor amateur no vulgui escriure de segons què. Fer callar l'opinió i reduir les idees dins una cel·la. Hola Rei, hola Llarena, hola Lamela. Rajoy, Catala, Rivera. Hola Iceta i Pedro Sanchez. Hola Santamaria. Hola cara dura, mentider, absolut covard i cínic Enric Millo. Hola De Los Cobos. Hola Arrimadas. Hola Casado. I hola bon dia i bona nit i tapat 'fiscalia generalisima del estado'. Busqueu una terrassa del carrer Pare Llaurador. Estic en llibertat mirant cap a La Mola.
Terrassa, 10 de març del 2018.