El Nadal no era això. Abans tot era felicitat, tot eren regals, il·lusió. Efímera sí, però quan érem petits ens bategava el cor a mil pensant en els desitjos, l'amor i les sorpreses. Avui l'estrès ens acompanya, atabala i xafa el que haurien de ser dies dolços. Ens queixem dels preus, ens queixem de l'abundància, de tan plenes que estan les taules d'alcohol (un dia parlaré de l'alcohol). I els preus? Està tot caríssim. I el fred mentre fem cua? Horror i mal humor. Com si els que estan darrere la parada no passessin fred. I la gent continua amb nervis, por i angoixa de no tenir prou pollastre. L'any ens dóna suficient abundància per entendre que aquests dies haurien de ser un apropament natural de la companyia i el detall. No la bomba que ho fa tot miques i fins Sant Joan, que tornarem a veure'ns (?).
Inflem els racons de la casa amb paquets pels nens quan els nens potser, el que voldrien, són més jocs verbals, més riure entre tots i menys deures, menys extraescolars, més estona per llevar-se sense haver d'anar corrent, més temps a les tardes de primavera amb els pares i mares junts. Sí, tots junts sense la pressa de la dutxa a la nit. Aquest potser seria el seu millor regal. Penseu-hi.
Cada any, els remordiments venen al gener, però ara no pararem de menjar torrons fins al final de tots els límits. Com els tortells de reis i a la nit encara farem un ressopó. La mesura és coneixement i aquest, el perdem. Com es perden els gossos i gats per art de màgia quan per vacances molesten i els regals de Nadal han sigut la seva sentència. Sentència dura als que deixen animals sense protecció.
Ara que és Nadal mirem de pensar a fer un gest als que no en tenen ni cinc al maig, al juny, a l'octubre. I donar roba no només quan canviem l'armari, que aquest també seria un altre tema. I al personal d'hospitals, bombers, veterinaris en guàrdia, personal d'ambulància, infermers de les residències, Mossos d'Esquadra, metges que han d'adormir els pacients per no patir, el col·lectiu mai prou valorat que treballeu aquestes nits fredes de 'festa': un record mentre alguns mengen neules fins l'empatx final.
Deures: aprendre a valorar el gust del caldo fet per l'àvia. Inflar globus de colors i deixar-los anar fins a les presons. Discutir amb petons. Baixar a caminar i mirar el cel fosc i pensar que fa milions d'anys una llum blanca va crear aquestes tradicions. Bon Nadal.
Comentaris recents