Coses de l'amor

Per quina finestra entra i per quina porta se'n va. Per quins llençols vam començar i quins estan per rentar. On són les tardes tarades i els matins mig rovellats i tot s'arregla perquè ens trobem lluny d'aquí. Fem la pau, i l'amor mai tornarà. I la cendra que queda després de la guerra quan tot ja ha cremat per dins. A vegades l'amor és una manera de sentir la nostra pròpia pell quan les pells estan lluny i només es llegeixen. Per què córrer el perill de veure'ns quan és tan segur llegir-nos? L'amor i la seva olor, l'amor i la seva pudor. L'amor i el seu record. L'amor i el seu punt final. L'amor i el final sense pensar en aquell començament. L'amor independent, viscut a parcel·les separades, cadascú a la seva manera, amb el seu patiment. L'amor és patir. L'amor no s'escull. L'amor mata. L'amor tendre s'escapa. L'amor fa embogir. Llibretes que s'omplen de frases i poesia trista. Som dèbils. L'amor desdibuixat. L'amor amarg que no empassa ni l'aigua de la pluja. És l'amor que vius mentre neva i va calant la humitat i els ossos es trenquen de tristesa. I tenir-se davant i el nus de l'absurd i la derrota del fracàs. És el puto amor de merda. I comença de zero: sí, allò que fa que dormis poc però que mai estiguis cansat. I després arriba l'amor i potser és més el desig, però tant fa: un altre per demà. Un 'tant de bo ens tornem a veure', Un 'ho vull ara mateix'. I la força (aquella força) t'impulsa a viure tant que et sents jove i fort i guapo i mai es fa de nit. Mai. Vas notant com el cor et va més de pressa que les mans i els ulls els tens petits i humits. L'amor de l'emoció. És l'amor i la seva fressa dins l'ànima que t'explota. Aquell tremolor de cames i d'infinita espera. Aquell perdre pes sense fer dieta. Aquella dieta a base de petons i tardes llargues. L'amor que vius mentre neva i va calant la felicitat i els ossos s'enforteixen. L'amor fa embogir. L'amor i el principi sense pensar en cap final. L'amor dolç que no només vol aigua. El fet de mirar i tornar a mirar el telèfon quan saps que no dirà res. Tancar els ulls i veure l'esquena preciosa entre les teves mans. Ahir a la nit. El buit de no saber-se. Imaginar el seu nom escrit a totes les parets. El somriure mecànic absolutament inconscient que t'omple la cara. La música que ja serà aquella per sempre més. I tenir-se davant i el nus de saber que tot val la pena. És l'amor; aquell amor.