La Inés al matí

Obre els ulls i veu que està mig núvol. Però avui és un dia especial, un dia únic. Potser l'únic dia del món. Avui sí i dona volta i mitja en el seu llit enorme. Pensa i somriu. Ai avui, que ho té i li queden hores per sentir allò de 'Presidenta, Presidenta'. I no pel partit, que li importa una merda, sinó per ella. Els egocèntrics ja tenim aquesta mena de fer, tan immoral, tan lamentable de pensar només en nosaltres i quedar bé pel món. També és veritat que hi ha alguns egocèntrics que sabem que ens en sortim perquè les fuetades han sigut fortes. Ella no, i ara. L'Inés és verge d'aquest càstig. Mai per favor. Es maquilla sabent que al voltant de les vuit del vespre es tornarà a pintar la cara per sortir a la televisió pública que molt aviat, farà parlar amb castellà i vehicular tres idiomes alhora. Els Telenotícies amb anglès i català simultàniament, sí. Avui sortirà davant tota la seva gent que estimen la bandera de l''A por ellos, oe' i els dirà que ha sigut la força més votada, que fora la gent del llaç groc, que és immoral, il·legal, que no val. Que no valen els del 'pruses' i els que 'viuen a Màtrix'. La Inés es dutxa i s'eixuga cada gota d'aigua amb una delicadesa exquisida, per hidratar tota la sequera que li ve a sobre amb escames a la pell per un poble que clama justícia i llibertat. Sequera d'empatia, d'aliats funcionaris que li riguin les gràcies i li piquin l'ullet. L'Inés puja al seu cotxe oficial de campanya i té el somriure ximple dels enamorats, aquell que tots hem tingut, aquell que tots volem tenir. Aquell riure que et fa guapo. L'Inés està guapa i feliç. Ho té tot: poder, bellesa i vots. I una cinta que té al costat: la de tapar-se els ulls i no veure la realitat d'un país. Socialment ja és una miop més, com tants i tants d'altres. Es fa la miop, es fa la coixa, que tant funciona últimament, que tant li agraden amb en Nacho de Sanahuja. Els coixos i els cecs, triomfen davant una societat derrotada i faltada d'afecte. Ara l'Inés picarà alguna cosa i de fons sonarà bona música i agafarà l'Albert i ballarà complidament i li dirà a cau d'orella: 'seré jo i tu no, fota't'. I l'Albert es posarà trist i anirà a fer un tres en ratlla. L'Inés passarà les hores de la tarda com podrà. Això d'esperar a tenir el poder posa molt calent a qualsevol i allargar l'espera és el millor. I sortirà a les nou del vespre per dir que és la més votada. I demà, quan no hagi dormit per haver-ho celebrat fort, s'adonarà que hi ha tanta gent desperta que no sabrà què fer-ne: ni del seu poder intangible ni del seu pobre programa falangista. I l'Inés estarà trista. Demà passat i l'altre. I sempre.