Érem joves i guapos.

Escolta-la un altre cop. Ara: gaudeix-la de nou. A tot volum fins que la notis molt a dins. Aquella música que quan comença a sonar et porta fins allà, en aquell racó de la felicitat, en aquell petó de la glòria. És la música en què mai penses però en qualsevol lloc està viva. És la música que et recorda que un dia vas ser molt feliç. Una tornada de la lletra et fa veure petits reflexos a la memòria. La música. Un grapat de notes musicals ens fan sentir el que potser ja havíem oblidat; per això aquella cançó ens fa sentir més vius. Avui a la tarda, en una llista de reproducció, ha sonat de cop Sheryl Crown amb la seva guitarra tocant 'Home'. Quan comença entonar la primera estrofa 'I woke up this morning – Now I understand -What it means to give your life -To just one man…' me'n vaig directe als meus cabells joves rostits del sol, amb la pell tonificada i una olor salvatge de platja. La tendresa (no ho sabia) s'acabaria convertint en duresa i les onades anaven i venien com ho acostumen a fer els sentiments. Escoltar aquesta cançó és un silenci de pau indescriptible, mentre recorro tots els punts màgics d'un any, uns mesos. Una etapa que ja és eterna perquè les bones etapes mai moren. La música segurament és la fotografia de l'ànima, la imatge del record i una postal que t'arriba del passat. 'I'm going crazy' a la segona estrofa (m'estic tornant boig) i ara en un moment he viscut de nou les guitarres i els malabars i pensàvem que potser algun dia seríem artistes tots. La il·lusió de la música, que et dicta just allò que vam ser i ja no som, tot allò que volíem per fer-nos grans i no teníem ni tan sols per on agafar-ho. I ara, cançó rere cançó entrem en els records com aquell que entra dins un somni preciós a on si tanques fort els ulls, ho toques tot de nou. Érem joves i guapos.