Select Page
El cinquè conte d’estiu

El cinquè conte d’estiu

El Bru no surt de l’aigua ni que la pell arrugada l’espanti. La mare li ha de dir dues vegades i a la tercera, amb crit inclòs, que cal agafar la tovallola per a eixugar-se. El Bru va de roca en roca, es tira de cap, neda metres i torna a la...
El tercer conte d’estiu

El tercer conte d’estiu

Ella posa el sostenidor blanc sobre el penja robes i ell mira l’espectacle de la bellesa feta dona. Els dos amants tenen el temps il·limitat, només a l’estiu, per a tenir-se i posseir-se. Ella, des del balcó que dona al blau marí, se sap observada i ell,...
El segon conte d’estiu.

El segon conte d’estiu.

Les platges parlen. Entre elles es comuniquen pels mars embogits i es troben per a explicar-se les absències de sorra i tots els amors nouvinguts.Les platges del nord, entre elles, tenen la seva comunitat, el mateix estatut de iode marí i de matinades llargues a...
El primer conte d’estiu

El primer conte d’estiu

En Joan Cocadolça era un pastisser de poble força mediocre a la comarca. Era, perquè ara ja no. Resulta que va agafar molt mala fama quan un any va vendre les coques de Sant Joan congelades. En Joan Cocadolça va estar-se molts anys venent les...