Select Page
Conte d'estiu (IX)

Conte d'estiu (IX)

L'Aurora Bledes va obrir la persiana i va comprovar que les muntanyes estaven allà, com fa deu anys quan es va instal·lar al petit paradís. Una casa humil però amb un terreny per a plantar-hi dues fileres de tomàquets i tres o quatre gallines. El balcó donava...
Conte d'estiu (VIII)

Conte d'estiu (VIII)

Quan el meu germà petit em va preguntar com podien haver-hi tantes llums enceses al cel, vaig pensar en una dinamo i en l'energia manual. Per sortir del pas, vaig dir-li que era un home vell que amb una bicicleta estàtica feia il·luminar tots aquells punts....
Conte d'estiu (VII)

Conte d'estiu (VII)

La Griselda Gris pinta quadres a l'oli. La seva rutina sempre és la mateixa, cada dia, faci sol o el cel estigui estarrufat dins una bombolla trista. La Griselda prepara el cavallet, la tela blanca de lli perfectament tensada al bastidor, i deixa aquell espai de...
Conte d'estiu (VI)

Conte d'estiu (VI)

L'Ona Benforta va a la platja com tu i jo, quasi cada dia. L'Ona és una addicta a la platja, al moment aquell tan fort d'entrar a l'aigua fresca, corrents marítims a tot drap enmig de les cuixes, el Sol que peta a l'aigua i veus la vida fàcil...
Conte d'estiu (V)

Conte d'estiu (V)

Quan l'àvia va donar-li l'anell se'l va posar i li queia; els seus dits, de només sis anys, eren poca cosa per l'anellot de la Romança Monquevols. Era una herència plena, total i intransferible: només al seu net li valdria l'encanteri i li va...