Blog personal
d’en Jordi Pallarès
BENVINGUTS
En aquest espai hi trobareu contes, històries i articles d’opinió. Un petit cabaret de paraules on tothom hi té cabuda. La lectura ens fa més lliures.
Deures i drets.
Canviar d'any és com acabar la llibreta i encetar-ne una. Però mai he entès el perquè ara i no l'1 de setembre, molt més lògic després del bonic mes d'agost i a punt per començar un curs. Però posats a celebrar, que no faltin motius; ni per ballar,...
Ens havien enganyat.
El Nadal no era això. Abans tot era felicitat, tot eren regals, il·lusió. Efímera sí, però quan érem petits ens bategava el cor a mil pensant en els desitjos, l'amor i les sorpreses. Avui l'estrès ens acompanya, atabala i xafa el que haurien de ser dies...
La Inés al matí
Obre els ulls i veu que està mig núvol. Però avui és un dia especial, un dia únic. Potser l'únic dia del món. Avui sí i dona volta i mitja en el seu llit enorme. Pensa i somriu. Ai avui, que ho té i li queden hores per sentir allò de 'Presidenta,...
Far a Estremera.
Oriol, admirat. Amb tota delicadesa entro a la teva cel·la i m'hi estic en silenci, al teu costat, sentint la teva soledat i fent-me molt mal. Molt. Desperto cada dia amb els llençols freds i la cambra humida i el primer pensament, des de fa més d'un mes, va...
Platja deserta.
Quan no em veu ningú marxo a la platja deserta. Ara és un bon moment: la sorra no està planxada pels camions que passen de matinada com a les llargues nits d'estiu. Sols, a la platja, podem metabolitzar els petons que hi hem perdut entre onada i onada. Quants...
Lluna bonica
Donar-te la Lluna. Estimar-te fins a arribar a la Lluna i tornar. Tocar la Lluna. Sota la Lluna plena, estirats a terra saber-nos sense pressa. Tota la Lluna al cel per poder-la agafar i malgrat tot, Ella és l'última quimera de la Terra. Mirar el reflex de la Lluna a...
El groc.
Algunes tardes de diumenge aprofito per anar a veure els trens que passen sobre un pont. El millor moment és quan ja es veu de lluny i damunt seu, un fil groc que estripa el morat fosc. Un dels millors moments de la setmana és quan obro una cervesa i deixo anar la...
La partida.
De tant en tant juguem a bitlles. No deixa de ser un esport competitiu però alhora relaxat. Les boles llisquen sobre el parquet brillant i encerat. Un billar gegant, amb els cops de les bitlles quan cauen i que s'aixequen com per art de màgia. M'agrada...
La llàgrima.
Plora. Per l'hivern que s'apropa. Pel doctorat en l'amor que has suspès fa temps. Per les claus de l'èxit que ja no tens. Pel gel que es desfà sense el tacte ni tan sols dels teus/seus llavis. Plora, per tot el que podries haver fet avui i no has...
Fugir corrents.
Mires un bitllet d'avió i el compres. Vols fugir. Vols marxar. Vols partir. Desconnectar de tot i no estar a prop de la realitat. Digues-li en una illa. O una platja de sorra blanca. Marxes del caldo d'informació i apagues tots els dispositius que connectin...
La Llibertat.
Costa escriure amb tota la repressió possible al damunt. No per por. Si no per pena que és pitjor. La pena és l'avantsala de la mort. La podem evitar? No. Per això hem d'intentar no morir en l'intent i fer allò que ens ajuda a sobreviure. He estat...
Brussel·les
'El teu avi tenia el bigoti llarg i blanc i el sucava en cervesa tèbia en tavernes dels Alps'. Quan el grup Manel va fer aquesta cançó no situava a l'avi a Brussel·les. Però quan hi ets, t'adones que la cervesa et deixa el bigoti blanc i que la...