by Jordi Pallarès | abr. 27, 2020 | Contes |
La Salut es posa al llit després d'aplaudir a les vuit, dutxar-se, sopar una mica i llegir. La Salut té una vida sense estralls, sense moments que li brilli l'alegria als ulls. Tantes hores a la Mútua de Terrassa, treballant fins l'esgotament, no li...
by Jordi Pallarès | abr. 26, 2020 | Contes |
Cada dia, després de classe, el noi sortia esperitat cap a l'estació per agafar el tren. Sabia que a Muntaner, trobaria aquell nano que no coneixia, però que es miraven fixament entre els vidres dels vagons. A les 14:07 en punt, els dos trens feien la parada...
by Jordi Pallarès | abr. 25, 2020 | Contes |
El vell Bruc tenia una mania. Sempre guardava coses a les butxaques, expressament, de l'hivern passat. Entrades de cinema, tiquets d'algun sopar en bona companyia. El vell Bruc deixava certes pertinences de records com si fossin àlbums per retrobar-los...
by Jordi Pallarès | abr. 24, 2020 | Contes |
El Voltes era un ciclista amateur, però pedalava molt bé. Amb el confinament es moria de ganes de sortir amb la seva bici d'ultra generació supernova, just comprada abans del virus i tots a casa. El Voltes, cada dia sortia a la terrassa i escoltava a la veïna del...
by Jordi Pallarès | abr. 23, 2020 | Contes |
Entre comprar un llibre i una rosa rondava el dilema. Un llibre és un tresor que amaga, lletra a lletra, les millors batalles, els millors personatges, les morts immortals i la imaginació màgica dels escriptors. Va pensar que el llibre seria la millor opció: pot ser...
by Jordi Pallarès | abr. 22, 2020 | Contes |
El nen està encantat amb aquest confinament. Era el seu somni. Fer classes virtuals, tenir la mare a prop, el pare, la gossa i els peixos, que pot mirar-los sempre que vol. El nen, quan era a classe, a l'escola, pensava en aquella peixera i què feien els peixos....
Comentaris recents