Donar-se un excés d’importància és autodestructiu.
Sebastià Alzamora.
Hivernacles (III)
La Gina Gisbert, que tothom la coneix, òbviament, per Gigi, pensa molt i de manera calmada quan és a la dutxa. Quan l’aigua li cau damunt les espatlles primes i la pell finíssima. La Gigi deixa que tota la mullena li patini per la cabellera color pinyol d’alvocat i això, l’assuaveix. Es posa les mans al front com per aguantar-se el cap i reflexiona: els documents desats a la carpeta tal, els fitxers que falten per entregar, la signatura digital per renovar, visites (la feina et fa bola, Gigi) i altres personatges del seu dia a dia que fa lliscar amb l’aigua calenta. Les dutxes li solen durar entre vint-i-sis i trenta-quatre minuts (ho té comptat perquè la Gigi és obsessiva amb el temps de qualsevol cosa que fa). De fet, la Gigi, durant el dia ja espera aquest espaitemps de dutxa i relaxació. Li és un moment tan desitjable que la posa nerviosa (positivament) perquè arribi, i quan arriba, n’és feliç. Es passa el sabó pels braços acariciant-se, les mans les pressiona contra els seus músculs per notar les seves fondalades (de vegades pensa amb els anys que van caient) però ràpidament desvia aquest apotegma fatalista. La Gigi, amb aquestes dutxes, també pensa en com afrontar aquesta solitud tan gruixuda que nota a les nits, quan l’hora fosca entra dins els llençols. Ja fa massa anys Gigi que has fet el pendó i ara et queden saldos amb criatures de penjoll i divorcis mal portats. Però aquell moment d’aigua calenta li serveix per evadir-se, sortir del seu propi embalum immadur. Després podríem narrar alguna dutxa que fa, acariciant-se, tocant-se, movent-se arrítmicament, autocomplaent i satisfent-se i acabar de manera orgàsmica el moment de l’aigua a doll. Però no ho farem perquè no narrarem de manera eroticolírica de com la Gigi aprofita la seva estona.
La Gigi combina el momentàs dutxa amb ambientacions del quartet de bany amb colors led, dirigits per una aplicació al mòbil i que segons el dia, el gradua de colorets. N’hi ha un en especial que li agrada, que és el color de sidra de coca-cola (l’acostuma a posar al minut 12 de la dutxa, més o menys). L’aigua no la gradua, simplement la deixa fluir. Sentir. Fer-ne un gust. Li agrada quan es desvesteix mentre escota el soroll de l’aigua petant el plat de dutxa i l’esquitx a la mampara de vidre glaçat. La Gigi també aprofita el seu moment per acumular sensibilitats creatives, com ara l’inici d’alguna novel·la, algun conte o dibuixar, i li ve tota una brèndola d’idees, però que en acabat, no s’hi posa mai.
La Gigi no ho diu a les amigues, però també es depila amb navalleta. I s’estalvia de dir-ho per què totes s’han fet el làser de díode que no fa mal, però ella no vol gastar diners amb aquesta totxeria neodecadent perquè sota l’aigua, els pèls salten d’allò més bé. Es rasura tota, de dalt a baix, deixant el pubis despullat i obert de color filet de gall d’indi. Depilació sota l’aigua, creativitats acumulades, pensaments histriònics, records de gentota de saldo (tot sota l’aiguada) i també inclús últimament està meditant de comprar-se un cotxe elèctric.
I doncs, Gigi, què ha passat avui, que tota nua has entrat a la dutxa i t’has trobat que no rajava ni una gota? Ni un trist degotall a l’aixeta, pelada de fred.
I encara trobes que és injust Gigi, que la teva estona, la teva única estona que tens per tu, te la treguin perquè anem escassos d’aigua. No entens què ha passat. Ningú ho entén.
Hauria de ploure per tu. Sense el teu moment de dutxa a plaer, ens fas patir. En Mauri no deixa de treballar-hi.
Comentaris recents