No m’esperava aquest premi

Només una cosa important
T’estim com un loco i m’aguant.
Joan Miquel Oliver -Jo diria cine-

Hivernacles (i VI)

El Vicent Requena escriu el seu discurs d’agraïment per a quan li lliurin el premi literari. Ara mateix està gaudint del seu moment imaginant la pujada a l’escenari, amb el president i tot el jurat juntament amb els directius de l’editorial. El Vicent ha de preparar una al·locució a l’alçada de la seva obra, que segons ell, té una sensibilitat creativa molt generosa. Certament, el Vicent ja ha enviat el cos de la novel·la a tres editorials, però encara no li han respost, tot i que ell té molt clar que aquesta novel·la arribarà a les llistes dels més venuts, perquè quan pensa amb el seu treball, sap que ha fet bé les coses, i que s’hi ha deixat tota la seva empremta i fusta com a escriptor.
El Vicent ha publicat algun conte en alguna editorial molt minimalista (podríem dir-ne que aguanten per algun minimiracle) (d’alguna subvenció social). També té algun poemari imprès, a on ha participat en una vintena de concursos de poesia, però que mai ha tingut la sort de guanyar-ne cap. Però ara, el Vicent Requena té molt clar que ha de preparar el discurs d’aquest premi gros, aquest premi que atorga la comissió d’editors catalans juntament amb un jurat especialitzat en temàtiques de novel·la narrativa. I aquí és on ell té la certesa que el seu treball, ja té adjudicada la seva recompensa.
El Vicent pensa en un discurs de no gaire retòrica, però que sí que es noti un cert to d’escriptor experimentat (?) amb una indiferència educada davant el jurat i desafiant, sense pretensions, i de cara el marasme de la platea amb una veu vellutada que s’encarregarà (ja ho ha pensat) d’assajar-la uns dies abans de l’atorgament del desitjat premi per tots i totes les persones que escriuen narrativa.
Molt sovint, durant el dia, el Vicent Requena va llegint alguna seqüència del seu treball, alguna frase a l’atzar, alguna paraula que ha trobat al diccionari de sinònims i que sap (creu) que li escau d’allò més bé a les subordinades. N’està orgullós dels personatges; de fet, en té dos de preferits, però n’hi ha un que n’està enamorat. També està molt satisfet d’haver pogut encabir aquella escena una mica obscura, tocant el gore, però que al darrere de tot, s’hi amaga una sofisticada tècnica narrativa espectacular amb molt de criteri sense caure en tòpics de sang i fetge. Com no l’hi han de donar el premi, pensa el Vicent, quan llegeix tot lo seu.
De totes maneres, sabem que el Vicent n’ha fet una òpera prima de sí mateix. Una mena d’autoregal de dins cap a fora i que ha vomitat una sèrie de coses gruixudes que li rondaven per dins. Podríem dir-ne, amb el permís del Vicent, que la seva novel·la està força bé, però els escriptors, no se sap ben bé per què, tenen una mena de convenciment egocentricomasturbatori que els fa molt pesats a sí mateixos i de retop, als que els envolten. El Vicent escriu correctament, curosament, finament, té idees bones, cosetes deliratomàtiques, però creure que guanyarà un concurs de primer ordre, on tots els membres del jurat tenen un teixit i gust per la literatura més que excel·lent, que no miren noms, ni cares famoses, ni currículum, uns membres absolutament arbitraris i neutrals a les editorials (sense tacticismes), és si més no, una idea delirant del nostre escriptor Vicent Requena.
En el discurs que ell prepara a consciència, té pensat ser una mica original i no dir allò de vaja, no sé per on començar no m’esperava aquest premi. Tampoc voldrà fer-se pesat i xicletejar el moment. Ja té previst una sortida tranquil·la entre bambolines amb el premi a la mà i preparar-se per un munt d’entrevistes.

El premi al Vicent Requena no va arribar mai, ni tan sols van llegir el cos de la seva novel·la ni cap editorial, ni jurat o legítims per fer-ne diverses edicions. Aquí, el que es va emportar el premi de veritat, és el que de tot aquest entramat en va fer un relat i va guanyar tots els certàmens i va fer-se viral. I aquest escriptor del relat, firmava amb un pseudònim: Vicent Requena.
I el de veritat, encara es rebolica amb un premi que no li donaran mai.