Blog personal
d’en Jordi Pallarès
BENVINGUTS
En aquest espai hi trobareu contes, històries i articles d’opinió. Un petit cabaret de paraules on tothom hi té cabuda. La lectura ens fa més lliures.
Giant
El càstig potser és, ara, aquest amor sense paraules. -Maria-Merçè Marçal- De tant pedalar ja no sabia cap on orientar la meva força mental, i va ser així que pensava en la llibertat just quan arribàvem a La Nou de Berguedà, amb l'amic Jordi Comas. L'aigua que córrer...
Ho vaig cremar tot
-Avançar també és sempre un abandó- Pol Guash (Napalm al cor). Ho vaig cremar tot. Inclús el carrer on vam celebrar l'últim comiat i després ja mai més. Vaig cremar l'ensurt de l'entrada i tirar les cendres de la sortida, també. I vaig veure com la destrucció del foc...
Un tros del meu diari (II)
"I encara estabornits, ens aclapara una única certesa: per continuar vivint fins a morir, haurem d'estimar més i millor" -Eva Piquer- Enfonso les mans dins la sorra de platja. És gruixuda i humida i no puc descriure-ho d'una manera racional. La bellesa en el tacte i...
Voltava Sant Joan
"Aquest orbitar l'un al costat de l'altre mentre el mapa ens queda petit sota les plantes dels peus." Clàudia Codina. Quina manera més bèstia de viure, va dir-me. Quasi no sabia de què em parlava, perquè la joventut feia estralls i el dia a dia demorava emocions. Era...
Fem-nos estiu
De cerveses al vespre amb abraçades sinceres i llargues. Com el camí que fan les formigues o el vol blau de les papallones. Fem-nos estiu amb l'olor de síndria acabada de tallar o amb la verdura fresca a la brasa. Siguem estiu en bucle infinit, amb marinada llarga i...
I les Medes ens guareixen del fons marí
I que ens hem tornat bojos i que bonic és viure tota la festassa de la primavera, amb els núvols blancs i densos i els castells trastocats que arriben molt cel amunt i portaran pluja, segur. Ens hem tornat bojos quan ens hem mirat als ulls i sabem que no, però potser...
Cada matí de fa dos anys
Hi penso cada dia, en la llibertat i la manera aquesta de fluir, en el record que fa pessigolles i mira que bonic és pensar-hi en calma, en un brollar vital, delicat i tendre. I quan s'enfila la lluna amunt i encenc una espelma dins meu soc vulnerable per...
I si tot fos un regal
Tal com un llibre nou, un somriure darrere la cantonada de casa, un forat de blau cel entre les dues copes que brinden. El regal del braç que penja en l'altre mentre ens fem grans i arrosseguem experiència. Un bosc que fa olor de bosc i el joc de tots els ocells del...
Abril xop
Doncs jo tenia una jaqueta d'entretemps per estrenar. Dins hi havia un foc misteriós i secret que buscava apagar pluges perdudes: quedava massa hivern i no ho sabíem, i vinga a fantasmejar amb les hamaques i les bombolles salades. Algú té l'abril guardat en pany i...
Puja que marxem
Vaig tornar a l'estació per veure si finalment arribaves de tot allò. De la gentada que pujava les escales esperava trobar-te per dir-me que només em calia agafar la teva mà per marxar lluny d'una estació de matinada i fer món a l'altra banda. I vaig esperar fins...
Tancat per l’hora baixa
Aquesta tarda era un regal quan el vespre s'acabava al cel. Aquestes petites coses són per renéixer i tornar a viure, si no, ja m'explicaràs el per què d'aquesta bellesa. S'aprimen els núvols i tot el blau marí cau a banda i banda al balcó de casa. Les quatre parets i...
Un cor de primavera
Del cor en surten tots els camins que van fins a la mort. I l'amor. Del cor que peta dins també en surt aquell fred que ho glaça tot, digues-li por, digues-li tristesa . Del cor se'n fabriquen les bombolles dels sentiments que pugen coll amunt, fins a fer besar...











