Abril xop

Doncs jo tenia una jaqueta d’entretemps per estrenar. Dins hi havia un foc misteriós i secret que buscava apagar pluges perdudes: quedava massa hivern i no ho sabíem, i vinga a fantasmejar amb les hamaques i les bombolles salades. Algú té l’abril guardat en pany i clau i jo sé qui és. 
Tenia una samarreta de màniga curta per estrenar i a dins hi havia un cor que vivia il·lús i ple d’il·lusió i calor. Però era massa aviat per desplegar tendals i cafès amb gel. A bona hora. 
Avui he sortit a caminar per evaporar el líquid llefiscós de la por i el fred encara em trencava la cara. El cel és tan insegur com jo i no he après abrigar-me. Quina mania de fugir sempre endavant i cercar la pau i la calma. I ni un senyal de la primavera que atenués les frustracions i ni cap racó on deixar caure les llàgrimes per fer negoci amb algun riure: ja no queda res enlloc sense calar-te de vida absurda.
La jaqueta d’entretemps que no podré estrenar l’he penjat al buit. I la samarreta de màniga curta no podràs treure-me-la i no hi haurà foc de coixins ni llavis que contagiïn amor, perquè algú s’ha quedat l’abril i jo sé qui és. 
I ningú podrà gaudir-lo perquè has marxat lluny i ja no tinc forces per venir-te a buscar.