Fem-nos estiu

De cerveses al vespre amb abraçades sinceres i llargues. Com el camí que fan les formigues o el vol blau de les papallones. Fem-nos estiu amb l’olor de síndria acabada de tallar o amb la verdura fresca a la brasa. Siguem estiu en bucle infinit, amb marinada llarga i amb allò que vas dir-me que no marxi mai. 
Destins d’estiu que cal retrobar ara, deixant el petit tros d’hivern i gris al marge, creiem-nos de veritat que la sort és nostra i que ara sí, el vestit ple de llum ens cau al damunt. El sol color cirera al matí que incendia les pupil·les nues i belles. Vestit d’estiu exclusiu. Estiu.
Rius plens i frescos i l’herba emergent, i la pluja densa, però no trista i és ben viva i l’aire és ara olivada i pa amb tomàquet. Ara ja podem tornar en aquell rectangle perfecte que cada vesprada regala aspersors de bellesa i ens deixem endur per la fosca i tendra nit, no passen les hores, mai sobra temps en època de termòmetre a l’alça.
Porta les sandàlies i caminem sobre la platja a peu de bar i tendals i riem d’allò que ens va fer patir l’any passat. Patim massa, però també ens agraden les catarsis entre gel i cafetó i bategar-nos fort la pell. I te’n fots perquè apostem doble o res: però ara l’alegria ja és gegant i espumosa, l’alegria és que torna la festa d’Antònia Font: ‘me sala i m’arengada sa pell’. I alegria, ‘ses velles se xapen de riure i es dies s’acaben i es fars il·luminen ses góndoles entre ses cases’. 
Fem-nos estiu i obrim finestres i deixem que per fi arribi aquest necessari xiular d’amor intangible però absolut.