Podràs regalar una joguina al teu fill, al teu fillol, una bufanda al teu pare. Podràs sortir al carrer i caminar o córrer; anar al bosc, agafar llenya i encendre una llar de foc. Viuràs un diumenge plàcid, mirant com plou i tocant la mà de la teva parella sota la...

Em tanco a l'aquari i li noto el tacte preciós de la fusta polida i les cordes tensades. Ningú sap el que sento quan acaricio l'instrument que em permet fugir, evadir-me, tancar-me, només gaudir-ho jo en aquell moment. És el racó per calmar la meva ànima...

La mort és plegar. Però es pot plegar o anar plegant, de mica en mica. La mort de l'altre és un nus a la gola, una llàgrima del record galta avall, una cançó trista a l'altra banda del carrer. La mateixa mort és el descans, per fi, a uns llargs anys, una...

He estat a l'illa. La de la icona que ens enviem pel whatsapp. Aquella illa tan bonica que només saps quan tornes després d'haver-hi anat. He estat al paradís diminut del món: on sempre rius, sempre estàs en pau, sempre va bé tot. He estat a l'illa on...

Avui tenim concert de fi d'any i els nervis es fan notar tot el dia. Són les set de la tarda i encara queda un bon tros de rellotge per anar al cobert de la Joana. Hi serem tots, com cada any, i primer assajarem i després cantarem, no recordo si abans de les...

Ens vam quedar amb les ganes d'aprofitar-ho més, de viure-ho més temps, es va acabar massa aviat. Massa pocs anys per ser innocent i pensar que aquestes festes són com ens feien creure que eren. Amb els anys vas veient com falta gent fent-se companyia, els...

És molt dur haver d'entrar la clau al pany i obrir la porta. És molt dur encendre el llum del passadís i entrar a la cuina; preparar alguna cosa per sopar. És molt dur recordar una, dues, tres vegades seguides el que l'oncòleg ha dit, ha insistit, ha...

Les postals que enviàvem deuen descansar dins aquella capsa plena de silenci. Amb les lletres escrites a mà en algun hotel del món, en algun apartament de platja, en una ciutat de records preciosos. Escriure postals és la millor manera de deixar firmat el record de...

He coincidit tres vegades amb Gabriel Rufian, totes a Sabadell, en algun carrer de la Creu Alta, passejant (tot pinxo com un bon Tallaret). Aquest home va a Madrid, arriba i hola què tal, entra al Congreso de los Diputados i diu coses. Tantes com pot (o com el deixen)...

Desordenar les coses per tornar a trobar-les tal com volíem. Això és el que passa quan freqüentem un poble de mar al novembre. Tot entra en una calma tan desproporcionada amb el món que el desordre és cridaner. Les cases tancades, les llums dels fanals com a únics...

Fer anys és una mesura matemàtica. Deu, vint-i-dos, trenta-un, trena-nou. Cada any va directe al comptador dels anys. Però hi ha una altra mesura, no tan matemàtica, que és essència. Són els moments, són els torrats i socarrimats a la pell de moltes angoixes. La...

Fer un bon foc i esperar que passi la foscor fins a la matinada. Fer-nos l'abraçada final sabent què hem après i sense saber què ens falta per descobrir. Caminar muntanya amunt i trepitjar fort la terra fèrtil de neu. Guardar amb un paper els desitjos de tardor...