Tocar(la)

Em tanco a l'aquari i li noto el tacte preciós de la fusta polida i les cordes tensades. Ningú sap el que sento quan acaricio l'instrument que em permet fugir, evadir-me, tancar-me, només gaudir-ho jo en aquell moment. És el racó per calmar la meva ànima massa vegades perduda, cansada, trista. Hores de teràpia amb cada acord, amb cada tros de nota que cau a terra i provo i torno a tocar i marxa el buit i la por absurda. Cada so un color i un nus de la gola que es desfà entre les cordes, i miro d'afinar i miro de corregir sense saber que és ella la que em guia i em torna a un deliri per trobar camins. Quants fantasmes marxen entre tots els pentagrames imaginaris i sempre em deixa marge per fer volar lletres, paraules i antigues cançons. Els meus dits fan pessigolles a les cordes i la guitarra em torna un autèntic volca de tendresa i el cor és una coral que batega desfiant somnis: una autèntica percussió preciosa que fa sentir-me viu. Dins el meu aquari, agafo la fusta polida, les cordes tensades i em tatuo la vida a cada compàs i faig passar la vida mentre escric cançons que potser un dia et faran companyia.