A vegades posaria tota la poesia junta i seguida per no parar de llegir. A vegades posaria tota la música que m'ha fet feliç i no pararia d'escoltar-la, una hora darrera l'altra. A vegades m'agradaria que em diguessin coses a l'orella molt a prop, com quan ens dèiem els secrets davant de tothom. També m'agradaria que hi hagués totes les claus de les ciutats que he visitat i m'han fet perdre el cor i m'han donat el millor de mi i tornar-hi. A vegades m'agradaria tocar totes les mans que han resseguit els meus ulls quan ho han necessitat i han tret aquestes llàgrimes. Tornar a tenir tots els moments de tots els que un dia em van fer riure de veritat i sortir volant de tanta catarsi. A vegades m'agradaria tenir totes les abraçades juntes, que ens van fer acomiadar, que ens van fer tornar a trobar, tenir totes les fortes abraçades a mà per abrigar-me, protegir-me, sentir(te). I tots els mars i tots els vents que m'han alliberat i m'han fet sentir la pell assecant-se al Sol. A vegades m'agradaria gaudir de tots els piquets d'ull que m'han encoratjat a seguir, a fer-me veure que castigar-se no és la millor opció: i què més dona el fracàs. A vegades m'agradaria tenir tots els èxits, un darrere l'altra, per mirar-los, gaudir-los de nou i assaborir feliç el record; pensar amb el que jo havia sigut. A vegades només volem tenir les coses que mai més tornaran.
Entrades recents
- Per què tremoles? 08/04/2024
- Bestieses textualistes 29/03/2024
- No m’esperava aquest premi 17/03/2024
- Suavitzant de préssec 03/03/2024
- Homes que diuen missa 21/02/2024
- Has fet el pendó 11/02/2024
- I després 04/02/2024
- Retòrica de publicista 22/01/2024
- Avui el veureu 04/01/2024
- Uns dorsals descomunals 24/12/2023
Comentaris recents