A vegades posaria tota la poesia junta i seguida per no parar de llegir. A vegades posaria tota la música que m'ha fet feliç i no pararia d'escoltar-la, una hora darrera l'altra. A vegades m'agradaria que em diguessin coses a l'orella molt a prop, com quan ens dèiem els secrets davant de tothom. També m'agradaria que hi hagués totes les claus de les ciutats que he visitat i m'han fet perdre el cor i m'han donat el millor de mi i tornar-hi. A vegades m'agradaria tocar totes les mans que han resseguit els meus ulls quan ho han necessitat i han tret aquestes llàgrimes. Tornar a tenir tots els moments de tots els que un dia em van fer riure de veritat i sortir volant de tanta catarsi. A vegades m'agradaria tenir totes les abraçades juntes, que ens van fer acomiadar, que ens van fer tornar a trobar, tenir totes les fortes abraçades a mà per abrigar-me, protegir-me, sentir(te). I tots els mars i tots els vents que m'han alliberat i m'han fet sentir la pell assecant-se al Sol. A vegades m'agradaria gaudir de tots els piquets d'ull que m'han encoratjat a seguir, a fer-me veure que castigar-se no és la millor opció: i què més dona el fracàs. A vegades m'agradaria tenir tots els èxits, un darrere l'altra, per mirar-los, gaudir-los de nou i assaborir feliç el record; pensar amb el que jo havia sigut. A vegades només volem tenir les coses que mai més tornaran.
Entrades recents
- El paraigua guardat ves a saber on 27/05/2023
- Barranc fondo 30/04/2023
- Carícies diferents 22/04/2023
- Maria Tombo 20/04/2023
- Primavera berlinesa 14/04/2023
- Obesitats mentals 07/04/2023
- Mapa de paper 30/03/2023
- Comissions en negre 23/03/2023
- Semblava impossible 16/03/2023
- Les cases arran de via 10/03/2023
Comentaris recents