by Jordi Pallarès | febr. 2, 2020 | Articles |
Tots hem contemplat l'opció d'anar tirant i desaparèixer lentament, mentre sona la cançó i deixar-ho aquí. A l'abraçada que ens quedem integrats i separar-nos lentament: i fugir. Fugir mentre prenem l'últim xarrup de cafè, mentre fem el primer glop...
by Jordi Pallarès | gen. 24, 2020 | Articles |
Posem-nos positius: Dels rius en podem fer penjolls. Del mar enrabiat estirarem fils per fer tovalloles de platja. De la sorra humida en farem ciment per la felicitat i que duri molt i que aguanti tot. Del paisatge fet malbé en quedarà tan sols una postal i la...
by Jordi Pallarès | gen. 19, 2020 | Articles |
Quan arribava a casa, el primer que feia era sortir al balcó. No feia res més abans que obrir la finestra i sortir fora. Cada tarda observava com el Sol feia allargar la llum del dia sobre els terrats del davant. Sumava tots els minuts de més que el capvespre li...
by Jordi Pallarès | gen. 5, 2020 | Articles |
Els he vist passar a prop de la Lluna, suposo que volien saber quina olor fa. Els he vist baixar del camió per abraçar, que fa molta falta. També he vist com miraven de tu a tu, fixament, escoltant (també ens cal moltíssim). He vist com saltaven entre els balcons...
by Jordi Pallarès | des. 30, 2019 | Articles |
Li agradava tant el cap d'any que cada dia es cruspia el raïm i cantava els quarts i les hores. Era lo seu: els barrets brillants, els antifaços de tots colors, les serpentines llargues quan bufes i tota mena de guarnició lamentable que hi havia a les botigues...
Comentaris recents