Reis Mags

Els he vist passar a prop de la Lluna, suposo que volien saber quina olor fa. Els he vist baixar del camió per abraçar, que fa molta falta. També he vist com miraven de tu a tu, fixament, escoltant (també ens cal moltíssim). He vist com saltaven entre els balcons sense fer soroll i deixaven els petons a punt per esclatar al matí. He vist com feien una il·lusió efímera però ferma a tota la ciutat: ni l'alcalde aconsegueix tant en tan poc temps. He vist com fan tornar la bellesa infantil a gairebé tots. He vist volar caramels sense pietat. He vist que al seu pas no hi ha tristesa i només desig. Els he vist com passaven de llarg per Can Barça perquè no hi ha res a fer. També he vist que a Madrid ja no hi van fa anys, ni per política, ni jutges, ni futbol. Aquesta nit els Reis tenen les claus de totes les cases i totes les presons i avui la llibertat hauria de ser total per tothom. He vist que no tot ho poden. I després de massa poca estona, la realitat s'apodera i s'enganxa a terra i demà tornem-hi que no ha estat res. Ja se senten pujar carrer amunt. I ara dins els edredons estan plens de batecs que contagien amor de veritat. Ja podrien passar més sovint, aquests reis.