by Jordi Pallarès | gen. 19, 2020 | Articles |
Quan arribava a casa, el primer que feia era sortir al balcó. No feia res més abans que obrir la finestra i sortir fora. Cada tarda observava com el Sol feia allargar la llum del dia sobre els terrats del davant. Sumava tots els minuts de més que el capvespre li...
by Jordi Pallarès | gen. 5, 2020 | Articles |
Els he vist passar a prop de la Lluna, suposo que volien saber quina olor fa. Els he vist baixar del camió per abraçar, que fa molta falta. També he vist com miraven de tu a tu, fixament, escoltant (també ens cal moltíssim). He vist com saltaven entre els balcons...
by Jordi Pallarès | des. 30, 2019 | Articles |
Li agradava tant el cap d'any que cada dia es cruspia el raïm i cantava els quarts i les hores. Era lo seu: els barrets brillants, els antifaços de tots colors, les serpentines llargues quan bufes i tota mena de guarnició lamentable que hi havia a les botigues...
by Jordi Pallarès | des. 24, 2019 | Articles |
M'agrada quan després de les vagues de petons, no deixem de fer-nos petons. M'agrada saber que el mes d'abril està a la cantonada, esperant amb les roses fresques i els llibres que encara no s'han acabat d'escriure. M'agrada quan el dia...
by Jordi Pallarès | des. 22, 2019 | Articles |
Qualsevol Nadal era bo per fer veure que no anava amb ella, que la felicitat no portava el seu nom. Ni els llums, ni els aparadors, ni la falsa tendresa que la gent porta dins, de forma incorporada. La Soledat Pocafesta era una ànima que dansava pels carrers...
Comentaris recents