No m'agrada veure't trista, ofuscada, tensada entre la rutina. No m'agrada la pluja que es barreja entra la llàgrima del sofriment. No m'agrada la tardor freda i fosca i lenta, ni tampoc les distàncies agòniques entre el que tenim ara i el bon...

Si pogués tornar abans de l'estiu perdria, encara més, molta estona contemplant el Mestral i la Tramuntana girant la vida. Si pogués tornar enrere miraria als ulls i no de reüll. Tocaria amb les mans i amb el cor i no pas amb el cap. Si pogués tornar una mica més...

Les petites victòries cal celebrar-les: acabar de fer el recompte el passat diumenge. Així és el meu resum després de les Eleccions Generals: Caminar diumenge passat a les 8 del matí pels carrers buits anant al centre electoral i NO tenir la sensació d'estar en...

Dels trenta als quaranta he sigut un animaló nocturn que esperava a caçar: il·lusions, somnis o inclús alguna bogeria necessària, fins que moltes vegades la nit m'acabava caçant a mi i ja veus, amb un pam de nas, fent mandres fins tard al matí. Els vint són una...

Han bellugat la mòmia, ha cridat "arriba" i tots s'han posat ferms. Han deixat d'agafar el telèfon, ni un missatge de complicitat, tot amenaces, sempre amb el toc de queda. Però aquests ja els coneixíem: pitjor aquells que no es mullen, no volen...

Com que aquest octubre està sent amable (de moment) aprofito per seure a la plaça del poble i faig l'exercici vital i necessari d'observar. Bonic fer de tardor, a la frontera de l'estiu que queda lluny i l'hivern que sembla avergonyit i gens ferm....

He vist ports només il·luminats per espelmes. He vist onades sense sal i la sorra de la platja era una manta on a vegades arribar-hi costa una vida. He vist denuncies per rescatar gent del mar. He vist, per fi, que la gent vegi normal un parrús pelut a la Costa Brava...

Volia ser la primera en arribar però la Norma Cordatensa es va quedar amb un pam de nas quan va veure la moto del Valentino Rodes i l'aparcava i la feia roncar per presumir. Van entrar els dos junts. La que semblava una sirena era L'Ona Benforta: molt bruna...

L'Aurora Bledes va obrir la persiana i va comprovar que les muntanyes estaven allà, com fa deu anys quan es va instal·lar al petit paradís. Una casa humil però amb un terreny per a plantar-hi dues fileres de tomàquets i tres o quatre gallines. El balcó donava...

Quan el meu germà petit em va preguntar com podien haver-hi tantes llums enceses al cel, vaig pensar en una dinamo i en l'energia manual. Per sortir del pas, vaig dir-li que era un home vell que amb una bicicleta estàtica feia il·luminar tots aquells punts....

La Griselda Gris pinta quadres a l'oli. La seva rutina sempre és la mateixa, cada dia, faci sol o el cel estigui estarrufat dins una bombolla trista. La Griselda prepara el cavallet, la tela blanca de lli perfectament tensada al bastidor, i deixa aquell espai de...

L'Ona Benforta va a la platja com tu i jo, quasi cada dia. L'Ona és una addicta a la platja, al moment aquell tan fort d'entrar a l'aigua fresca, corrents marítims a tot drap enmig de les cuixes, el Sol que peta a l'aigua i veus la vida fàcil...