A la vida tots necessitem un bon cop de sort. L'Amadès Fortunat l'havia tingut, aquell Nadal perfecte, quan van tocar-li uns quants milions de pessetes a la loteria. Van ser unes festes plenes de coses innecessàries, ridícules i que en cap cas calien, però...

El Fermí Bonfum era molt apàtic amb el Nadal: un home que no li feia cap riure, cap gracieta, cap cosa, una mena de mandra allò de les festes. Caminava lacònic enmig dels carrers engalanats plens de llums i ninots grans de color grana i música repetitiva de nadala va,...

No m'agrada veure't trista, ofuscada, tensada entre la rutina. No m'agrada la pluja que es barreja entra la llàgrima del sofriment. No m'agrada la tardor freda i fosca i lenta, ni tampoc les distàncies agòniques entre el que tenim ara i el bon...

Si pogués tornar abans de l'estiu perdria, encara més, molta estona contemplant el Mestral i la Tramuntana girant la vida. Si pogués tornar enrere miraria als ulls i no de reüll. Tocaria amb les mans i amb el cor i no pas amb el cap. Si pogués tornar una mica més...

Les petites victòries cal celebrar-les: acabar de fer el recompte el passat diumenge. Així és el meu resum després de les Eleccions Generals: Caminar diumenge passat a les 8 del matí pels carrers buits anant al centre electoral i NO tenir la sensació d'estar en...

Dels trenta als quaranta he sigut un animaló nocturn que esperava a caçar: il·lusions, somnis o inclús alguna bogeria necessària, fins que moltes vegades la nit m'acabava caçant a mi i ja veus, amb un pam de nas, fent mandres fins tard al matí. Els vint són una...

Han bellugat la mòmia, ha cridat "arriba" i tots s'han posat ferms. Han deixat d'agafar el telèfon, ni un missatge de complicitat, tot amenaces, sempre amb el toc de queda. Però aquests ja els coneixíem: pitjor aquells que no es mullen, no volen...

Com que aquest octubre està sent amable (de moment) aprofito per seure a la plaça del poble i faig l'exercici vital i necessari d'observar. Bonic fer de tardor, a la frontera de l'estiu que queda lluny i l'hivern que sembla avergonyit i gens ferm....

He vist ports només il·luminats per espelmes. He vist onades sense sal i la sorra de la platja era una manta on a vegades arribar-hi costa una vida. He vist denuncies per rescatar gent del mar. He vist, per fi, que la gent vegi normal un parrús pelut a la Costa Brava...

Volia ser la primera en arribar però la Norma Cordatensa es va quedar amb un pam de nas quan va veure la moto del Valentino Rodes i l'aparcava i la feia roncar per presumir. Van entrar els dos junts. La que semblava una sirena era L'Ona Benforta: molt bruna...

L'Aurora Bledes va obrir la persiana i va comprovar que les muntanyes estaven allà, com fa deu anys quan es va instal·lar al petit paradís. Una casa humil però amb un terreny per a plantar-hi dues fileres de tomàquets i tres o quatre gallines. El balcó donava...

Quan el meu germà petit em va preguntar com podien haver-hi tantes llums enceses al cel, vaig pensar en una dinamo i en l'energia manual. Per sortir del pas, vaig dir-li que era un home vell que amb una bicicleta estàtica feia il·luminar tots aquells punts....