Tornar enrera

Si pogués tornar abans de l'estiu perdria, encara més, molta estona contemplant el Mestral i la Tramuntana girant la vida. Si pogués tornar enrere miraria als ulls i no de reüll. Tocaria amb les mans i amb el cor i no pas amb el cap. Si pogués tornar una mica més enrere abraçaria més fort, més temps, sense pressa. Si pogués fer un salt cap abans, tornaria allí, compartint molts més silencis i apamant totes les complicitats gruixudes. Em passaria hores a l'habitació de la Montse sentint-me segur. Si el Déu del passat em permetés tornar aquells deu anys de vida, miraria encara més fort els paisatges intensos sense patir, sense què diran, sense la por del per què. Si pogués tornar allà, al cau, em recrearia encara més amb el silenci, amb les olors, amb la intensitat de trobar a faltar, i sí, estaria trist sense remordiments. Si pogués retrocedir unes dècades em tiraria les cartes del Tarot i suplicaria tenir tot això d'ara. Em conformava amb molt menys i ja veus, aquí en la zona de confort. Jo per mi tornava a la falda de la meva mare i em deixaria cantar aquelles cançons. Jo per mi, ara, tornava a la Nova Creu Alta amb el pare i l'avi. No faria fotos i només m'amararia del moment, ho viuria encara més. Més emoció tot i què? No banalitzaria coses, ho faria més fàcil, deixaria de patir per moltes i en sofriria moltes en excés. Vinc d'allà i em sento amb el deute de recordar-ho sovint. I ara, aquí al mig, entre allò i avui, no acabem d'aposentar-nos mai. Som les coses bones d'abans i les de demà que encara no sabem.