Coses que he vist aquest estiu

He vist ports només il·luminats per espelmes. He vist onades sense sal i la sorra de la platja era una manta on a vegades arribar-hi costa una vida. He vist denuncies per rescatar gent del mar. He vist, per fi, que la gent vegi normal un parrús pelut a la Costa Brava i homes depilats de manera integral. He vist gent caminar sobre roques marines sense protecció als peus. He vist com algú encenia la Lluna des de lluny. He vist com el cabell es tenyia de ros daurat quan bufava la tramuntana. He vist gent tan bonica que no me'n podré oblidar mai més. He vist, cada tarda, trossos d'amor perdut i després he vist com la nit els recopilava i els feia ballar. He vist com un pot guanyar cinc quilos i ser feliç: he vist que perdre'ls tampoc és difícil però sense ser tan feliç. He vist com els dilluns no existien com a tal. He vist bramar el cel de nostàlgia quan plovia desmesuradament. He vist bates de P3 planxades a l'agost. He vist cent pessetes dins una font entre altres monedes. He vist passar un camió per un carril bici i he vist un patinet passar entre contenidors. He vist un Arc de Sant Martí quan estàvem tristos. He vist una polsera plena de vida. He vist com tornar potser no és la millor part de l'aventura. He vist algú durant una hora sense el mòbil. He vist gent llegint el mateix llibre a la mateixa platja. He vist personatges de contes que eren de veritat. He vist gent que es banyaven amb calma enmig de les meduses. He vist una abraçada de veritat. He vist fer fotocòpies a pàgines en blanc. He vist migdies que s'ajuntaven amb matinades. He vist els reis mags amb banyador. He vist un fanal al passeig vora el mar, sense ningú, i mentre m'apropava he trobat petons escampats per terra. He vist que el setembre també és el mes on habita la desmesura permanent. T'he vist que volies dir-me alguna cosa però al final, no.