Han bellugat la mòmia, ha cridat "arriba" i tots s'han posat ferms. Han deixat d'agafar el telèfon, ni un missatge de complicitat, tot amenaces, sempre amb el toc de queda. Però aquests ja els coneixíem: pitjor aquells que no es mullen, no volen...

Com que aquest octubre està sent amable (de moment) aprofito per seure a la plaça del poble i faig l'exercici vital i necessari d'observar. Bonic fer de tardor, a la frontera de l'estiu que queda lluny i l'hivern que sembla avergonyit i gens ferm....

He vist ports només il·luminats per espelmes. He vist onades sense sal i la sorra de la platja era una manta on a vegades arribar-hi costa una vida. He vist denuncies per rescatar gent del mar. He vist, per fi, que la gent vegi normal un parrús pelut a la Costa Brava...

Volia ser la primera en arribar però la Norma Cordatensa es va quedar amb un pam de nas quan va veure la moto del Valentino Rodes i l'aparcava i la feia roncar per presumir. Van entrar els dos junts. La que semblava una sirena era L'Ona Benforta: molt bruna...

L'Aurora Bledes va obrir la persiana i va comprovar que les muntanyes estaven allà, com fa deu anys quan es va instal·lar al petit paradís. Una casa humil però amb un terreny per a plantar-hi dues fileres de tomàquets i tres o quatre gallines. El balcó donava...

Quan el meu germà petit em va preguntar com podien haver-hi tantes llums enceses al cel, vaig pensar en una dinamo i en l'energia manual. Per sortir del pas, vaig dir-li que era un home vell que amb una bicicleta estàtica feia il·luminar tots aquells punts....

La Griselda Gris pinta quadres a l'oli. La seva rutina sempre és la mateixa, cada dia, faci sol o el cel estigui estarrufat dins una bombolla trista. La Griselda prepara el cavallet, la tela blanca de lli perfectament tensada al bastidor, i deixa aquell espai de...

L'Ona Benforta va a la platja com tu i jo, quasi cada dia. L'Ona és una addicta a la platja, al moment aquell tan fort d'entrar a l'aigua fresca, corrents marítims a tot drap enmig de les cuixes, el Sol que peta a l'aigua i veus la vida fàcil...

Quan l'àvia va donar-li l'anell se'l va posar i li queia; els seus dits, de només sis anys, eren poca cosa per l'anellot de la Romança Monquevols. Era una herència plena, total i intransferible: només al seu net li valdria l'encanteri i li va...

La Ramona Vies accelera la palanca negra quan ja no hi ha passatgers enmig de l'andana i el vagó. L'estació amb més emoció, la més esperada, la més desitjada és la de La Floresta direcció Vallès. Pròxima parada Valldoreix i en aquest moment és quan...

La Norma Cordatensa va posar el peu a terra amb una força descomunal, com cada dia. Cada matí a les set el peu a terra trepitjant fort, cafè amb llet i vinga que no hi ha tantes hores per vendre. Anys i panys amb la mateixa feina i venent el mateix però la il·lusió li...

En Valentino Rodes era una persona grisa. Buida, apagada. Acabada. D'aquelles sense esma, sense reacció i donada per perduda a si mateixa. En Valentino es llevava cada matí i es treia de sobre els vestits. Dilluns el de la pena. Dimarts el de la por. Dimecres el...