La Maria Dispara era una dona lliure, feia i desfeia, no tenia por. Mai. Un dia, passejant per aquells bonics carrers d'Andorra, va comprar-se una càmera fotogràfica. Una càmera que tenia moltes coses bones, molta qualitat en l'exposició final: molt talent....

El Paco Lletrafina anava i venia de qualsevol racó d'Europa. Home de menjar bé i beure millor, en Paco escollia el restaurant abans que la ciutat i així passava les setmanes: una per preparar el viatge, l'altre viatjant. En Lletrefina programava...

Trobo tant a faltar l'estiu que enfonso el cap als llençols estesos que només utilitzo al juliol. És tan forta la sensació de voler la tarda llarga que només compto cada dia els segons que la llum aguanta viva al cel. El meu problema amb l'estiu és que el...

Tots hem contemplat l'opció d'anar tirant i desaparèixer lentament, mentre sona la cançó i deixar-ho aquí. A l'abraçada que ens quedem integrats i separar-nos lentament: i fugir. Fugir mentre prenem l'últim xarrup de cafè, mentre fem el primer glop...

Posem-nos positius: Dels rius en podem fer penjolls. Del mar enrabiat estirarem fils per fer tovalloles de platja. De la sorra humida en farem ciment per la felicitat i que duri molt i que aguanti tot. Del paisatge fet malbé en quedarà tan sols una postal i la...

Quan arribava a casa, el primer que feia era sortir al balcó. No feia res més abans que obrir la finestra i sortir fora. Cada tarda observava com el Sol feia allargar la llum del dia sobre els terrats del davant. Sumava tots els minuts de més que el capvespre li...

Els he vist passar a prop de la Lluna, suposo que volien saber quina olor fa. Els he vist baixar del camió per abraçar, que fa molta falta. També he vist com miraven de tu a tu, fixament, escoltant (també ens cal moltíssim). He vist com saltaven entre els balcons...

Li agradava tant el cap d'any que cada dia es cruspia el raïm i cantava els quarts i les hores. Era lo seu: els barrets brillants, els antifaços de tots colors, les serpentines llargues quan bufes i tota mena de guarnició lamentable que hi havia a les botigues...

M'agrada quan després de les vagues de petons, no deixem de fer-nos petons. M'agrada saber que el mes d'abril està a la cantonada, esperant amb les roses fresques i els llibres que encara no s'han acabat d'escriure. M'agrada quan el dia...

Qualsevol Nadal era bo per fer veure que no anava amb ella, que la felicitat no portava el seu nom. Ni els llums, ni els aparadors, ni la falsa tendresa que la gent porta dins, de forma incorporada. La Soledat Pocafesta era una ànima que dansava pels carrers...

A la vida tots necessitem un bon cop de sort. L'Amadès Fortunat l'havia tingut, aquell Nadal perfecte, quan van tocar-li uns quants milions de pessetes a la loteria. Van ser unes festes plenes de coses innecessàries, ridícules i que en cap cas calien, però...

El Fermí Bonfum era molt apàtic amb el Nadal: un home que no li feia cap riure, cap gracieta, cap cosa, una mena de mandra allò de les festes. Caminava lacònic enmig dels carrers engalanats plens de llums i ninots grans de color grana i música repetitiva de nadala va,...