Conte d'hivern (VI)

El Paco Lletrafina anava i venia de qualsevol racó d'Europa. Home de menjar bé i beure millor, en Paco escollia el restaurant abans que la ciutat i així passava les setmanes: una per preparar el viatge, l'altre viatjant. En Lletrefina programava l'horari del vol perquè a l'arribar al destí, ja fos hora del dinar. Taxi i restaurant. Es deixava recomanar pel xef, escollia un dels millors vins i pagava. Donava una volta no gaire esforçada pel centre de la ciutat i de nou, tornada a casa. El Paco sempre agafava les targetes del restaurant i feia anotacions curtes: que si el personal era atent, els postres bons, el lloc adequat, la il·luminació. En fi, que feia la seva pròpia crítica gastronòmica. Però aquí no acabava la feina d'en Paco quan aterrava. En baixar de l'avió sempre comprava una postal al mateix aeroport i escrivia al restaurant on hores abans s'havia cruspit els millors plats. Frankfurt, Almeria, Verín, Faro, Moscou, Margate i moltes més ciutats havien rebut postals del Lletrafina. Que si el seu servei és molt correcte, el vi exquisit, el metre hauria de portar la camisa més ben planxada, les estovalles estan amb sintonia del menjador, i tot allò que al Paco havia anat copsant del restaurant. Sempre acabava firmant i fent la post data: no espero que em responguin, només vull que tinguin un record del Lletrafina (i la firma). Per ell era màgia enviar un tros de cartó i que arribés allí on havia dinat, a milers de kilòmetres.
I la màgia sempre torna d'alguna manera: quan un matí a ca seu, mentre preparava un dinar a Nàpols, el carter va trucar. Li portava un sac de postals de tots els restaurants on havia dinat i tots li demanaven que si us plau tornés, que estava convidat a canvi d'una postal amb les seves opinions.
El Paco Lletrafina va convertir-se en el millor crític de la revista TGW (Total Gourmet World) i girava arreu del planeta. Ara les postals les enviava a casa seva, enyorat d'una certa calma domèstica.
I vet aquí un conte i una postal, que aquest conte ha arribat al final.