Pausa

Trobar la pastilla indolora per aquesta ànima que pateix i tota la tristesa latent. El virus aquest pot ser fatal, però cal combatre'l a cops de pausa, de silenci i sent generós. Caldrà treballar fort la paciència, la tensió absurda per tot allò que serà o què ens pot faltar. Trobar la medicina per amortir el neguit i el nervi calent de no saber que és pitjor, encara. Us passo unes propostes pels pròxims dies: Fer un calamar arrebossat i notar la farina als dits i entendre que no tot és tan fàcil. Llegir molt. Trobar-nos en la solitud del temps. Saber-nos una mica, tocar-nos cada plec i mirar-nos feliçment. Saber l'impacte total que provoca una poesia, una postal del passat, aquell amor que va ser-hi. Mirar de rascar una guitarra i valorar la música, de veritat. Escriure una frase que et descrigui despullat i estar orgullosos de nosaltres. Anar a tocar el mar i guardar una mica d'escuma per l'estiu. Aprofitar per posar aquella cançó d'abans de l'any 2005 i ballar fort, fins que et cridin les agulletes de demà. 'Moriria por vos', deia en aquell moment: ara en tenim prou en no morir, bàsicament. Entendre que la vida és capritxosa i ridícula. Sanejar tot virus possible a cops de bogeria sense cap i molt cor. Bategar la pell amb pell i ja diran quan podem sortir. No sortir. Fer de casa nostra el país més bonic del món.