Blog personal
d’en Jordi Pallarès
BENVINGUTS
En aquest espai hi trobareu contes, històries i articles d’opinió. Un petit cabaret de paraules on tothom hi té cabuda. La lectura ens fa més lliures.
Conte de confinament (amb Jordi Campoy)
Els escriptors necessiten inspiració, i sempre intenten trobar-la en el moviment, en les petites rutines, en el bullici dels carrers. En la vida. Amb el confinament, però, aquell escriptor aprofitava la terrassa de casa seva per observar el món en el tros de cel que...
Conte de confinament (amb les vostres paraules V)
La Salut es posa al llit després d'aplaudir a les vuit, dutxar-se, sopar una mica i llegir. La Salut té una vida sense estralls, sense moments que li brilli l'alegria als ulls. Tantes hores a la Mútua de Terrassa, treballant fins l'esgotament, no li...
Conte de confinament (XXXIX)
Cada dia, després de classe, el noi sortia esperitat cap a l'estació per agafar el tren. Sabia que a Muntaner, trobaria aquell nano que no coneixia, però que es miraven fixament entre els vidres dels vagons. A les 14:07 en punt, els dos trens feien la parada...
Conte de confinament (XXXVIII)
El vell Bruc tenia una mania. Sempre guardava coses a les butxaques, expressament, de l'hivern passat. Entrades de cinema, tiquets d'algun sopar en bona companyia. El vell Bruc deixava certes pertinences de records com si fossin àlbums per retrobar-los...
Conte de confinament (XXXVII)
El Voltes era un ciclista amateur, però pedalava molt bé. Amb el confinament es moria de ganes de sortir amb la seva bici d'ultra generació supernova, just comprada abans del virus i tots a casa. El Voltes, cada dia sortia a la terrassa i escoltava a la veïna del...
Conte de confinament (XXXVI)
Entre comprar un llibre i una rosa rondava el dilema. Un llibre és un tresor que amaga, lletra a lletra, les millors batalles, els millors personatges, les morts immortals i la imaginació màgica dels escriptors. Va pensar que el llibre seria la millor opció: pot ser...
Conte de confinament (XXXV)
El nen està encantat amb aquest confinament. Era el seu somni. Fer classes virtuals, tenir la mare a prop, el pare, la gossa i els peixos, que pot mirar-los sempre que vol. El nen, quan era a classe, a l'escola, pensava en aquella peixera i què feien els peixos....
Conte de confinament (XXXIV)
La Sol, que ja de petita li deien Solet i així es va quedar, posava tantes rentadores al dia que no donava a l'abast. Cada dia entre cinc i sis rentadores. Què en feia de tanta roba neta si estava sola a casa? Doncs resulta que la Sol tenia una obsessió amb el...
Conte de confinament (XXXIII)
Eren cada tarda l'home trist, l'home alegre i l'home sensible, per compensar. Cada tarda a la Taverna del Racó, feien una cervesa de tirador, que son molt més bones que les d'ampolla. Els tres homes es trobaven i xerraven de les seves vides. Que has sentit avui? I...
Conte de confinament XXXIII
Eren cada tarda l'home trist, l'home alegre i l'home sensible, per compensar. Cada tarda a la Taverna del Racó, feien una cervesa de tirador, que son molt més bones que les d'ampolla. Els tres homes es trobaven i xerraven de les seves vides. Que...
Conte de confinament XXXII
El Damià Nuvolat era un noi que sempre anava amb els ulls mirant al cel. Treia la mà per la finestra i sabia què bufava: que si garbí, que si tramuntana o les dues alhora. Era tan bo amb la meteorologia, que tots sabien que el Damià Nuvolat acabaria presentant el...
Conte de confinament XXXI
A l'hora de la fresca, després d'aplaudir, la Lola regava la terrassa. S'entretenia en cada racó d'aquell terra gastat, una eixida bonica però certament, poc poblada de plantes i verd. Ella, però, aigua amunt i avall perquè li agradava l'olor...