Blog personal
d’en Jordi Pallarès
BENVINGUTS
En aquest espai hi trobareu contes, històries i articles d’opinió. Un petit cabaret de paraules on tothom hi té cabuda. La lectura ens fa més lliures.
Els crits que fa el vent
El vent truca a la pell. Marxen els trossos de sorra i els calamarsets a l'andalusa. Marxen els tendals dels bars que encara quedaven oberts. El vent pica el vidre i el reflex ja no és la bola picada sinó la tristesa triturada. El vent podria endur-se tot el que és...
Cinc minuts més
Cinc minuts més per veure el sol com esclata rere el mar. Cinc minuts més d'estar dins l'aigua salada sense pensar en res més. Cinc minuts més de carícies dins la dutxa veient com cau tota la sorra enganxada a la pell. Cinc minuts més per assaborir el cafè amb gel al...
Sisé conte d’estiu amb la Laura Pinyol
L'Aurora ja té quasi enllestida la collita de flors. Només li queden tres o quatre dubtes per esbrinar si les agafa totes o en deixa alguna més un parell de dies. L'Aurora ja té un altre estiu a la butxaca i al nas.De ben petita, ja tenia l'hort amb els pares i l'àvia...
El cinquè conte d’estiu
El Bru no surt de l'aigua ni que la pell arrugada l'espanti. La mare li ha de dir dues vegades i a la tercera, amb crit inclòs, que cal agafar la tovallola per a eixugar-se. El Bru va de roca en roca, es tira de cap, neda metres i torna a la platja abatut de sol i...
El quart conte d’estiu -amb les vostres paraules-
Li agradava tant l'estiu, que la Clara a la seva habitació, feia com si sempre fos l'estació preferida. Pintada de rosa i blau turquesa, recordava al mar i cels de posta de sol d'un juliol qualsevol. La Clara ambientava el seu racó de l'habitació perquè semblés estiu....
El tercer conte d’estiu
Ella posa el sostenidor blanc sobre el penja robes i ell mira l'espectacle de la bellesa feta dona. Els dos amants tenen el temps il·limitat, només a l'estiu, per a tenir-se i posseir-se. Ella, des del balcó que dona al blau marí, se sap observada i ell, va estudiant...
El segon conte d’estiu.
Les platges parlen. Entre elles es comuniquen pels mars embogits i es troben per a explicar-se les absències de sorra i tots els amors nouvinguts.Les platges del nord, entre elles, tenen la seva comunitat, el mateix estatut de iode marí i de matinades llargues a...
El primer conte d’estiu
En Joan Cocadolça era un pastisser de poble força mediocre a la comarca. Era, perquè ara ja no. Resulta que va agafar molt mala fama quan un any va vendre les coques de Sant Joan congelades. En Joan Cocadolça va estar-se molts anys venent les...
Les coses diferents
Un juny poc habitual és poder mullar-te cada tarda sota una pluja insistent. Feia molt que no plovia tant en un final de curs. Els núvols son molt blancs i el vent planxa la cara. Un juny poc habitual és no tenir exàmens, no tenir la cartolina de si ets apte o no....
L’última llum que queda
Ara tot transita en l'última llum del dia, a quarts de deu, i és aquí on volem quedar-nos per sempre. Les línies que fan els planetes entre ells, hi dibuixen al cel figures hexagonals. L'oportunitat de trobar a faltar la pell, aquella olor, el gust i el desig, la...
Un any
Hem trepitjat els carrers buits i plens de tristesa. Hem fet alguna tarima, sí, però orfes de companyia i la música ja no sonava tan forta. Un any amb la pluja lenta i gotes solitàries i un any caminant sense entendre massa coses; intentant posar sentit a tot plegat....
La lluna en un racó
Aquesta lluna que va espetegant de terrat en terrat, que aterra a les pells més desitjades i cada vegada més orfes. Aquest vent de maig que porta la finíssima llum petita de la lluna sostinguda en el cel, aquest vent que eriça el principi del cor i acaba dins el volcà...