Select Page

L’Aurora ja té quasi enllestida la collita de flors. Només li queden tres o quatre dubtes per esbrinar si les agafa totes o en deixa alguna més un parell de dies. L’Aurora ja té un altre estiu a la butxaca i al nas.
De ben petita, ja tenia l’hort amb els pares i l’àvia va ensenyar-li totes les tipologies de flors d’estiu: començava la temporada amb les peònies i els clavells de moro i quan la calor començava a estrènyer, l’Aurora desitjava les dàlies per a portar-les al nas i ensumar-les profundament.
Avui, l’Aurora té un jardí preciós que li fa companyia, rega amb delicadesa i quan el blau morat del capvespre cau sobre l’eixida, bada orgullosa mirant totes les flors i gaudint de cada aroma que desprenen. I així és com l’Aurora fa fira amb el seu bonic negoci.
Per encàrrec i només per venir de part de segons qui, l’Aurora prepara una bosseta amb diferents flors d’estiu, i d’allí, és clar, en surt una aroma en concret. Com un perfum. Com el millor elixir del món. Els nards combinats amb les veròniques, els agapants amb les buvàrdies i així fins a culminar les bossetes que fa per encàrrec: cada una, feta amb atenció, amor i amb intuïció per a cadascuna de les persones que les compra.
L’altre dia, per exemple, una parella li va fer l’encàrrec de cada any. La bossa de l’Aurora, feta a mà, feta a mida, i ja per sempre més associaran amb aquest estiu. L’olor de gessamí els porta al canal immens de Panamà, les azalees els transporta cap a aquell estiu on van recorre el Rin amb un vaixell preciós, o les veròniques, quan l’Aurora les va combinar amb els gira-sols i va ser l’olor preciosa de tot el viatge a Cap Verd.
Aquest any, l’Aurora, coneixedora que la parella poc pot viatjar, ha barrejat l’espígol amb petúnies i unes quantes fulles el·líptiques de lantanes. Ha fet el sobre amb amor, com cada any, i la parella l’ha obert per saber quina olor els quedarà, per sempre, d’aquest estiu dos mil vint.
De cop, el cel ha respost amb un potent núvol preciós fent que el sol esmicoli llum trencada, han sentit les onades tranquil·les d’una platja propera i de sobte s’han trobat enmig del paradís que tenim més proper i tot ha agafat una potent olor a Mediterrani. Han vorejat el Far de Cala Nans fins a l’Estartit, i l’olor de les flors de l’Aurora aguanta, fent navegar a la parella fins a Vilanova i després cap a Cambrils tot desembocant a l’Ebre. 


Un viatge preciós amb les flors de l’Aurora, que han parlat i els han explicat que la proximitat és un luxe i no una derrota.