Conte d'estiu (VII)

La Griselda Gris pinta quadres a l'oli. La seva rutina sempre és la mateixa, cada dia, faci sol o el cel estigui estarrufat dins una bombolla trista. La Griselda prepara el cavallet, la tela blanca de lli perfectament tensada al bastidor, i deixa aquell espai de temps que tot artista necessita. La Gris no ven gaires quadres. El Clementí Volador surt a la seva terrassa cada dia per veure passar tots els Boings que travessen el cel de la ciutat. Segons el dia, hi ha més Airbus: coses del destí que dona més intriga. Vols a Menorca, ara, els que vulguis, de València cap a París i vinga a mirar els petits avions a través dels prismàtics. La Griselda té al cap moltes idees, però a l'hora de la veritat, li costa transmetre tot aquell canal creatiu a base de colors. Arbre solitari dins el bosc de tardor. Terròs de núvol sobre el pic més llunyà. Ànima buida al menjador fosc. I sempre la seva firma: GG. El Clementí xala a l'estiu, a ple mes d'agost: B777 destí Milà procedent de Nova York. A330 de la companyia Delta destí Atlanta procedent de Bakú. I així fins a saber-se de memòria, com a mínim, els vols nacionals. La Gris pinta fora la terrassa quan fa molta calor. Pensa que així, amb aquest aire de vespre que crida la nit, pot fer volar la mà sobre la tela. Però no. Només, com a novetat, veu un home en un terrat que porta prismàtics a les mans i mira el cel. Gent eixelebrada, pensa. On va parar. Segur que és un pobre voyeurista més. El senyor Clementí Volador, va adonar-se, mentre canviava d'aeronau volant pel cel, que una dona alta i prima pintava a la terrassa d'uns pisos més enllà. No volia ser indiscret però li va poder la curiositat: sí, pinta i està de cara a ell. De seguida va seguir amb el vol de Norwegian que cobria la ruta Eivissa-Manchester (amb un A320). La Gris fa exposicions ben bé pels amics i coneguts i perque té un contacte a l'ajuntament dins la regidoria de cultura que mira, així omplim agenda i de passada centres culturals, periodistes en practiques fan les fotos pertinents i tots contents i cada mig any, vinga quadres de la Griselda Gris exposats al barri. En Volador, a part de mirar avions també llegeix el diari local. Va veure l'agenda cultural de la setmana. N'apunta dos o tres que li fan gràcia. La Griselda està guapa a les exposicions, orgullosa, tot i que és pensa que no vendrà un sol quadre aquest nit. El Clementí entra a l'exposició i dins de tanta grisor esquitxada sobre tota aquella tela, es concentra amb un en concret que li recorda alguna cosa. Sí: és el seu bloc de casa, els tendals, les plantes del veí, el color de la façana (gris) i la barana, exactament igual. Llegeix el títol del quadre: home amb prismàtics mirant el cel. I és la seva silueta observant avions. A la següent exposició, la Griselda fa un gir al seu repertori de quadres. S'ha passat a l'aquarel·la, on es pot treballar amb colors més vius. Hi ha tocs impressionistes, cels potents amb blaus marins i camins vius que esperen aventures i també el pinzell de la Griselda. Inclús s'ha atrevit a pintar algun model d'avió cobrint alguna ruta. Ara només firma amb una G i ha desaparegut l'inicial de Gris. I el Clementí Volador allí cofoi, repartint publicitat, venent quasi tots els quadres i explicant la virtut de la seva parella, la millor artista, diu. La millor mussa del terrat. La millor esposa algun dia, potser. Quina artistassa la Griselda, cada dia més famosa. I vet aquí la Griselda i el Clementí, que per fi, van agafar un avió i van certificar el seu amor etern.