El diumenge a la tarda és una illa on van a parar els trossos d'esperança, els somnis pendents i el record de la vida viscuda. Els diumenges a la tarda són els carrers buits, la boira que s'aixeca de l'asfalt, el moment de la mandra i de la por. Del...

La tardor fa soroll: de passat infantil i recordar aquell fred que feia a hores d'ara. Fa soroll de trepitjar bosc i que esclatin fulles. Fa olor de molsa i verd a les mans. Fa soroll de calma tensa. Un bellugadís d'aire que potser és la por. Un batec i ara...

Ara que parlem tant de país i d'estat, de trampes i cartons, de pedra i tisora. El meu país és la meva gent, els del costat i els que truquen al mòbil. L'estat depèn de com es miri i depèn del dia, escolti. Depèn de la boleta que corra dins el cor, que a...

El Jordi s'ha llevat aquest matí i ha vist que el cel era gris. Petita finestra com tota la resta. Passen les hores com agulles punxades al cor, al pit i a tot arreu. De cop una olor d'espelma apagada ha entrat a la cambra i ha somrigut. Passeja per la sala...

Podria encaixar-me l'horari. Podria agafar alguns dels seus ponts. I fins i tot les seves vacances; això de plegar a les 16.30 és una quimera per la resta de mortals. Però els mestres, ara tan de moda, són el valor segur de la societat d'un futur no gaire...

Quan baixava pel carrer Taulí a picar tres cops el timbre de la iaia Rosalia, ho feia feliç i ho desitjava fer cada dia. Era tan marrec que no arribava al botó i ja un cop davant la porta, sentia les seves passes ràpides al fons del passadís i fins la porta, no parava...

A vegades la tristesa fa por. Ens treu la pols de la comoditat en què massa sovint, estem instal·lats. La tristesa fa ràbia. Plorar de tristesa. Compartir la tristesa o viure la tristesa en soledat. Com deia el poeta: no hi ha tristesa més trista que amagar la...

Demà quan et llevis segur que faràs el mateix que ahir. Potser sense tanta càrrega emocional. Trucaràs a la família i parlaràs amb la teva filla o fill i la teva dona i diràs que tot va bé, que les coses van com esperàveu. Que potser encara queden dies de feina. Que...

He tornat. Sí, sé que queda pretensiós aquest 'torno'. Tornar és arribar de nou, entrar, començar una altra vegada. Aparèixer. Ho faig després d'agafar un temps de descans amb l'escriptura (públicament) i amb ganes de compartir tot allò que em...

Els xiscles que reboten a l'hora del patí queden guardats en algun racó de l'Escola, quan aquesta tanca. Els llums de les aules baixen la intensitat però mai s'apaguen del tot: sempre queda alguna lletra per escriure a la pissarra. La sensació de saber...