Algunes tardes de diumenge aprofito per anar a veure els trens que passen sobre un pont. El millor moment és quan ja es veu de lluny i damunt seu, un fil groc que estripa el morat fosc. Un dels millors moments de la setmana és quan obro una cervesa i deixo anar la...

De tant en tant juguem a bitlles. No deixa de ser un esport competitiu però alhora relaxat. Les boles llisquen sobre el parquet brillant i encerat. Un billar gegant, amb els cops de les bitlles quan cauen i que s'aixequen com per art de màgia. M'agrada...

Plora. Per l'hivern que s'apropa. Pel doctorat en l'amor que has suspès fa temps. Per les claus de l'èxit que ja no tens. Pel gel que es desfà sense el tacte ni tan sols dels teus/seus llavis. Plora, per tot el que podries haver fet avui i no has...

Mires un bitllet d'avió i el compres. Vols fugir. Vols marxar. Vols partir. Desconnectar de tot i no estar a prop de la realitat. Digues-li en una illa. O una platja de sorra blanca. Marxes del caldo d'informació i apagues tots els dispositius que connectin...

Costa escriure amb tota la repressió possible al damunt. No per por. Si no per pena que és pitjor. La pena és l'avantsala de la mort. La podem evitar? No. Per això hem d'intentar no morir en l'intent i fer allò que ens ajuda a sobreviure. He estat...

'El teu avi tenia el bigoti llarg i blanc i el sucava en cervesa tèbia en tavernes dels Alps'. Quan el grup Manel va fer aquesta cançó no situava a l'avi a Brussel·les. Però quan hi ets, t'adones que la cervesa et deixa el bigoti blanc i que la...

El diumenge a la tarda és una illa on van a parar els trossos d'esperança, els somnis pendents i el record de la vida viscuda. Els diumenges a la tarda són els carrers buits, la boira que s'aixeca de l'asfalt, el moment de la mandra i de la por. Del...

La tardor fa soroll: de passat infantil i recordar aquell fred que feia a hores d'ara. Fa soroll de trepitjar bosc i que esclatin fulles. Fa olor de molsa i verd a les mans. Fa soroll de calma tensa. Un bellugadís d'aire que potser és la por. Un batec i ara...

Ara que parlem tant de país i d'estat, de trampes i cartons, de pedra i tisora. El meu país és la meva gent, els del costat i els que truquen al mòbil. L'estat depèn de com es miri i depèn del dia, escolti. Depèn de la boleta que corra dins el cor, que a...

El Jordi s'ha llevat aquest matí i ha vist que el cel era gris. Petita finestra com tota la resta. Passen les hores com agulles punxades al cor, al pit i a tot arreu. De cop una olor d'espelma apagada ha entrat a la cambra i ha somrigut. Passeja per la sala...

Podria encaixar-me l'horari. Podria agafar alguns dels seus ponts. I fins i tot les seves vacances; això de plegar a les 16.30 és una quimera per la resta de mortals. Però els mestres, ara tan de moda, són el valor segur de la societat d'un futur no gaire...

Quan baixava pel carrer Taulí a picar tres cops el timbre de la iaia Rosalia, ho feia feliç i ho desitjava fer cada dia. Era tan marrec que no arribava al botó i ja un cop davant la porta, sentia les seves passes ràpides al fons del passadís i fins la porta, no parava...