La llàgrima.

Plora. Per l'hivern que s'apropa. Pel doctorat en l'amor que has suspès fa temps. Per les claus de l'èxit que ja no tens. Pel gel que es desfà sense el tacte ni tan sols dels teus/seus llavis. Plora, per tot el que podries haver fet avui i no has ni començat a intentar-ho. Per tota la pluja que no ens deixarà veure més enllà. Per tots aquells records que s'esvaeixen i no tornen. Res torna. Plora. Per intentar la lluita inútil i el desgast que et portarà al fracàs. Per haver de tornar a començar. Per la música que t'has perdut en directe. Per no saber valorar en aquell moment; sí aquell moment que et dóna la sensació que tens als dits però no. Plora. Per veure l'Enric Millo dient mentides i creient-les i fent cara de satisfet per remenar allà dins. Per tot el que roben ell i la seva banda i el que deixen d'invertir en escoles i hospitals. Plora per tot això i per M.Rajoy. Plora perquè un munt de gent els votarà de nou. 155 milions de vots per unes clavegueres plenes de merda i divisió de poders i els de Blanquerna ja entraran a la presó (o no). D'avorriment, de no saber què fer ara, de no poder entendre com pots avorrir-te amb tot el que hi ha fora. I plorar, clamar, complànyer, cridar, llagrimejar, ploriquejar, sanglotar, vociferar. En finès surra, en Islandès harma, en català; plorar. Plora per no haver-ho aconseguit, i mira que ho tenies tot a punt. Plora per les pèrdues que aniràs tenint a la vida, que no seran poques i no estàs preparat. Prepara't per aprendre a plorar, que encara no en saps. Plora. Per pensar en tota la gent que està a la presó i que no hauria de ser-hi. Perquè cada minut que passa és un minut perdut per no abraçar als seus fills. Plora per la injustícia extrema d'haver perdut tota legitimitat politicoemocional. Plorar per perdre: la meravella de la derrota, estil Buffon (porter de futbol italià -veure notícies d'esports-). Plora ara perquè potser perds (potser no, però així ja ho tens fet). Per no saber guanyar i per aquella sensació no fer-ho mai. Plora per treure aquella ànima que tens asfixiada per allà dins. Plora. En silenci, per sota, sense dir res. Sense dir-ho ni ho diràs. Plora per saber que és l'aigua de la tristesa, el bàlsam de la soledat involuntària. Plora per adonar-te que el buit és enorme. Plora sense motius, que segur que els trobes. Tu plora. Que sense adonar-te'n es va partint en dos la puta tristesa i quedarà feta miques fins a reduir-la a zero.