L'octubre

La tardor fa soroll: de passat infantil i recordar aquell fred que feia a hores d'ara. Fa soroll de trepitjar bosc i que esclatin fulles. Fa olor de molsa i verd a les mans. Fa soroll de calma tensa. Un bellugadís d'aire que potser és la por. Un batec i ara un altre, aquí, al coll. Un coll sec esperant aigua i glopejar menta fresca. L'octubre era per tallar llenya i (no) llençar-la a les flames. Durant l'any hi ha cels que t'omplen per dins, però n'hi ha que et pinten i et deixen taca per sempre. Com els cels d'ara, d'aquestes tardes, quan la llum marxa per ponent i entenem com la tendresa s'escapa de mica en mica, fins a fer-se fosc. L'octubre, el mes dels dilluns llargs i poques festes per guardar, de setmanes lentes i esperar. El mes de canviar l'armari, l'hora i a vegades d'any, a vegades de segle. En alemany Ocktober, en Euskera Urriaren, en Turc Ekim. El desè mes. La sala d'espera de l'hivern. La petita esperança d'un país, potser. Des dels Lliures fins als Escorpins. La tardor fa la seva pròpia música, melancòlica i plena de carícies de ball enganxós. Fa temps de sofà i manta prima i de 3/24 tot el dia. Fa temps d'anar al Parlament amb una rebeca primeta i defensar amb el cor gruixut. S'ha posat una tardor, que de tan poc habitual, serà la més bella de totes. Sort, salut i llibertat.