Blog personal
d’en Jordi Pallarès
BENVINGUTS
En aquest espai hi trobareu contes, històries i articles d’opinió. Un petit cabaret de paraules on tothom hi té cabuda. La lectura ens fa més lliures.
Conte de confinament (amb Jep Barceló)
De camí al teatre, en Paco feia un puret. Només feia, aquell, al dia; però des de feia ja trenta-cinc anys, encenia el tabac i quan arribava a la porta, l'apagava. El Paco era una institució en aquell teatre mític, aixecant el teló, fent canvis de decorats,...
El conte de Xavi Coral
El gat se’l mirava amb aquell aire de superioritat amb que els gats miren als humans. Havia vist al seu amo fer coses molt rares però aquell dia s’estava superant. L’home s’havia estirat a terra amb la panxa enlaire, parlava sol mirant al sostre, gesticulava i de tant...
Conte de confinament (amb Isaac Badia)
El dramaturg sovint es pregunta si realment és dramaturg. Fa guions de matinada sense parar, però mai sap quina paraula ha d’utilitzar com a resposta quan li pregunten a que es dedica. La veritat és que no omple els teatres a no ser que siguin realment petits i...
Conte de confinament (amb Xavi Coral)
Quan el Walter va arribar a casa, tot eren coixins destrossats, alegria i molta felicitat. Passejades llargues, observar si plorava a les nits i ganes d'arribar a casa per anar a fer un tomb amb ell i que es desfogués. Però el tomb li feia a l'amo, encara...
Conte de confinament (amb Jordi Campoy)
Els escriptors necessiten inspiració, i sempre intenten trobar-la en el moviment, en les petites rutines, en el bullici dels carrers. En la vida. Amb el confinament, però, aquell escriptor aprofitava la terrassa de casa seva per observar el món en el tros de cel que...
Conte de confinament (amb les vostres paraules V)
La Salut es posa al llit després d'aplaudir a les vuit, dutxar-se, sopar una mica i llegir. La Salut té una vida sense estralls, sense moments que li brilli l'alegria als ulls. Tantes hores a la Mútua de Terrassa, treballant fins l'esgotament, no li...
Conte de confinament (XXXIX)
Cada dia, després de classe, el noi sortia esperitat cap a l'estació per agafar el tren. Sabia que a Muntaner, trobaria aquell nano que no coneixia, però que es miraven fixament entre els vidres dels vagons. A les 14:07 en punt, els dos trens feien la parada...
Conte de confinament (XXXVIII)
El vell Bruc tenia una mania. Sempre guardava coses a les butxaques, expressament, de l'hivern passat. Entrades de cinema, tiquets d'algun sopar en bona companyia. El vell Bruc deixava certes pertinences de records com si fossin àlbums per retrobar-los...
Conte de confinament (XXXVII)
El Voltes era un ciclista amateur, però pedalava molt bé. Amb el confinament es moria de ganes de sortir amb la seva bici d'ultra generació supernova, just comprada abans del virus i tots a casa. El Voltes, cada dia sortia a la terrassa i escoltava a la veïna del...
Conte de confinament (XXXVI)
Entre comprar un llibre i una rosa rondava el dilema. Un llibre és un tresor que amaga, lletra a lletra, les millors batalles, els millors personatges, les morts immortals i la imaginació màgica dels escriptors. Va pensar que el llibre seria la millor opció: pot ser...
Conte de confinament (XXXV)
El nen està encantat amb aquest confinament. Era el seu somni. Fer classes virtuals, tenir la mare a prop, el pare, la gossa i els peixos, que pot mirar-los sempre que vol. El nen, quan era a classe, a l'escola, pensava en aquella peixera i què feien els peixos....
Conte de confinament (XXXIV)
La Sol, que ja de petita li deien Solet i així es va quedar, posava tantes rentadores al dia que no donava a l'abast. Cada dia entre cinc i sis rentadores. Què en feia de tanta roba neta si estava sola a casa? Doncs resulta que la Sol tenia una obsessió amb el...