El Ra, de Cal Ramon, era un cuiner amb prestigi. No feia plats estrafolaris ni delicadeses d'aquelles que, segons com, et quedes amb gana, sinó que feia el plat “fondo”, el plat de cullera i esmorzar de forquilla. Tenia ple. Reserves d'un mes per...

La Sandra Vericat Palomar sortia de ca seu, amb mascareta inclosa, a les 8 del matí. Ara contenta que hi havia poc trànsit, i per fi, podia tornar a l'oficina. La Vericat creu, és més, ho sintetitza en ella mateixa, que l'empresa no funciona si ella no...

El Penta era un gos bonic, de fet tots els gossos són bonics. El Penta vivia amb la Grama, una gata de pèl preciós, una meravella felina. El Penta i la Grama es feien companyia quan el seu amo sortia de casa per anar a treballar i no arribava fins a altes hores de la...

La Jana Captura, estava sense feina, com la majoria de gent avui que no tenien una feina essencial. La Captura era fotògrafa de prestigi, una bona fotoperiodista que immortalitzava imatges que en algun cas havien sigut històriques. Als Jocs de Barcelona 92, per...

L'home groc es feia llistes. Ho anotava tot: posar la rentadora, fregar, la llista de la compra, és clar. L'home groc estava tan acostumat a fer llistes a la feina, que ara a casa, havia de fer el mateix perquè patia la síndrome de l'ordre absurd. Truca...

I avui què has vist? I així cada tarda. El Joan i la Joana es trobaven al balcó veí. De tota la vida que tenien aquells balcons i mai cap dels dos hi havia fet vida. I, ves per on, cada dia a les vuit del vespre, després d'aplaudir, s'explicaven les coses...

El Formidable, era un home que s'estimava la vida. Cada dia la seva felicitat era sortir de casa i anar cap allà. El recorregut rutinari, a la mateixa hora, el mateix locutor de ràdio, la mateixa sintonia quan aparcava i l'olor aquella quan entrava....

L'Eric Cordes anava passejant per la seva botiga d'instruments cap-cot. Sense vendre una flauta de plàstic, sense vendre una bateria per un aniversari, sense vendre una sola guitarra per Sant Jordi. La botiga era tancada i l'Eric Cordes, que vivia a...

L'encàrrec era precís: Calia trobar alguna cosa sobre el firmament que li permetés acabar amb aquella pandèmia. El professor Saudade, reconegut per desenes d'universitats de tot el món, va agafar la bicicleta i es va plantar a l'oficina buida (el...

La Mari Llum era una dona molt pausada, molt tranquil·la, molt introspectiva. La poeta i editora treballava a casa i la pandèmia no l'havia afectat. Inclús s'havia inspirat encara més en sentir els ocells cantar a la ciutat i quan mirava per la finestra,...

El Genís Lancaster era un home egocèntric, només el punt just, això sí. Tots els actors necessiten tenir la fama a punt de caramel: ni poca ni molta, però l'excés de la fama porta al caos. Ell en tenia prou del fet que el reconeguessin pel carrer però que tampoc...

Un dia un petó va desaparèixer i va anar a parar en un lloc preciós que feia olor d'amor. Aviat n'hi va anar a parar un altre i així fins a formar una pila de petons. Un petó que va arribar plorava i els altres li van preguntar perquè. Vinc d'un comiat,...