Conte de confinament (i 50+1)

L'escriptor de contes escriu l'últim conte. Sap que és l'últim perquè la seva ànima esgota les gotes d'inspiració. L'escriptor de contes també sap que necessita respirar, donar un alliberament a la creativitat per agafar forces, tenir múscul per seguir escrivint, fent mons imaginaris, i creant petits relats. L'escriptor de contes que escriu l'últim conte de confinament ho fa feliç de saber que ha aportat companyia, amb paraules encadenades, i tot el sentit màgic de quan es posen una rere l'altre. L'escriptor sap que és l'últim conte perquè hi ha quelcom intangible que li demana. A més, l'escriptor de contes, ha llegit aquests contes de confinament cada dia a un quart d'onze. No ens enganyem: li ha agradat, li ha provocat una emoció total. És com una abraçada densa amb la gent connectada. L'escriptor de contes de confinament avui llegeix l'últim conte, el 50+1. Es prepara, com sempre a les 22 h de la nit, crea el clima, fa una lectura ràpida en veu alta, pensa en un escenari amb la platea plena, però en lloc de posar el peu, posa el dit i prem el botó de connectar-se. Per la pantalla veu que la gent va arribant al núvol màgic virtuós i universal. Allà crea un racó, un cabaret de paraules. Un espai molt petit però emotiu. L'escriptor de contes és un fanàtic de la ràdio, i molt ingènuament, prova que pugui assemblar-se a l'imaginari món de les ones. L'escriptor de contes de confinament ha escrit cinquanta contes, ha enredat a gent perquè li llegeixin, ha patit perquè tot sortís bé i s'ho ha agafat molta la valenta: passionalment (com ell), nit rere nit, totes les nits del món, durant les últimes cinquanta nits.
Ara l'escriptor de contes, ha d'obrir les portes a la sensibilitat per continuar creant, sentint cada cosa de l'entorn, el clima i l'ambient. Ell s'alimenta de colors, vivències, converses, tacte i contemplar. L'escriptor de contes de confinament ha escrit aquests contes mirant la lluna, veient passar la nit mentre l'espelma es fonia, caminant amb l'insomni buscant personatges, documentant oficis perquè els contes fossin més reals, més autèntics.
L'escriptor de contes acomiada l'espai de cada nit, infinitament agraït a totes les estones viscudes, marxa amb la maleta plena de paraules que la gent li ha anat deixant sobre la taula per fer un conte els dilluns. Emocionat de rebre escalfor i caliu dels oients, dels lectors, de tot aquest petit teatre reduït a funcions curtes i diàries. L'escriptor de contes tanca el llum de l'escriptori, apagant el telèfon que li dona visibilitat, perquè així neixin noves idees, nous projectes, i visionar amb distància aquesta creació del cabaret de paraules a les 22:15.
L'escriptor de contes de confinament seguirà escrivint. I ara, escriu en un paper: no us agrada res punt cat.
Perquè encara que no llegeixi històries en veu alta a les nits, espera que uns quants lectors cerquin les seves lletres i creacions. L'escriptor de contes de confinament baixa el teló, la música que la gent li proposa i just en aquest precís moment, ja està escrivint, qui sap, alguna cosa nova per il·luminar totes les nits del món una altra vegada.