El conte de Xavi Coral

El gat se’l mirava amb aquell aire de superioritat amb que els gats miren als humans. Havia vist al seu amo fer coses molt rares però aquell dia s’estava superant. L’home s’havia estirat a terra amb la panxa enlaire, parlava sol mirant al sostre, gesticulava i de tant en tant escrivia alguna cosa en una llibreta.
“No em miris així”, li va dir, “estic buscant la inspiració per escriure un conte”. “Un conte”, va pensar el gat, “el que és això, és un bon poema!” es va dir a sí mateix arrufant el nas. I d’un salt va desaparèixer passadís enllà amb la cua ben aixecada.
Feia setmanes que la relació estava tensa. Al gat no li importava compartir casa amb aquell humà. Li posava menjar de tant en tant i el dia que necessitava que li rasquessin l’esquena se li acostava i no calia fer-se gaire de pregar. Però la major part del dia aquell home no hi era i ell era el rei de la casa. Ara però, feia quatre setmanes que no hi havia manera que marxés. Allà s’estava tot el dia. De fet, semblava que fos ell el gat de la casa tot el dia estirat al sofà, prenent el sol, fent badalls d’avorriment… fins i tot s’havia deixat el tupé tan llarg que ja semblava més un animal que una persona.
“Què deu haver passat?” es preguntava el gat. Un dia que l’amo rascava la guitarra a la terrassa es va esmunyir entre els testos i va anar saltant de terrat en terrat fins arribar al carrer. Quina va ser la seva sorpresa en comprovar que els carrers estaven buits i que l’únic que es veia de tant en tant era un gos passejant el seu amo. En una cantonada es va trobar uns porcs senglars fent un pícnic en un container i al Parc de Sant Jordi uns ànecs havien organitzat una festa al tobogan de l’àrea infantil.
Era el món perfecte, va pensar, potser per fi els humans havien entès que la millor manera de salvar el planeta era tancar-se a casa i deixar respirar la natura!
Va ser llavors quan va veure passar aquella gata. Lins li semblava que es deia. Va pentinar-se els bigotis, va estirar el seu cos de gatleta, i com qui no vol la cosa s’hi va acostar i li va dir… vols que et faci un massatge?
Xavi Coral