Select Page
Conte d'estiu (VI)

Conte d'estiu (VI)

L'Ona Benforta va a la platja com tu i jo, quasi cada dia. L'Ona és una addicta a la platja, al moment aquell tan fort d'entrar a l'aigua fresca, corrents marítims a tot drap enmig de les cuixes, el Sol que peta a l'aigua i veus la vida fàcil...
Conte d'estiu (V)

Conte d'estiu (V)

Quan l'àvia va donar-li l'anell se'l va posar i li queia; els seus dits, de només sis anys, eren poca cosa per l'anellot de la Romança Monquevols. Era una herència plena, total i intransferible: només al seu net li valdria l'encanteri i li va...
Conte d'estiu (IV)

Conte d'estiu (IV)

La Ramona Vies accelera la palanca negra quan ja no hi ha passatgers enmig de l'andana i el vagó. L'estació amb més emoció, la més esperada, la més desitjada és la de La Floresta direcció Vallès. Pròxima parada Valldoreix i en aquest moment és quan...
Conte d'estiu (III)

Conte d'estiu (III)

La Norma Cordatensa va posar el peu a terra amb una força descomunal, com cada dia. Cada matí a les set el peu a terra trepitjant fort, cafè amb llet i vinga que no hi ha tantes hores per vendre. Anys i panys amb la mateixa feina i venent el mateix però la il·lusió li...
Conte d'estiu (II)

Conte d'estiu (II)

En Valentino Rodes era una persona grisa. Buida, apagada. Acabada. D'aquelles sense esma, sense reacció i donada per perduda a si mateixa. En Valentino es llevava cada matí i es treia de sobre els vestits. Dilluns el de la pena. Dimarts el de la por. Dimecres el...