by Jordi Pallarès | oct. 9, 2020 | Articles |
Obro la finestra i cauen ganivets al cor. Un a un, a veure quin em pot treure més sang. Tinc el curs accelerat a la por i ja els veig venir. Els ganivets parteixen el cor i fan que moris cada dia (que és la pitjor manera de morir). Després m’aixeco, tanco la...
by Jordi Pallarès | oct. 3, 2020 | Articles |
-Que la pluja apagui el foc de la tristesa. -Menys aules i més bosc. -Vull veure com cau la vida darrere la teva esquena nua. -Moció de censura a la ràbia. -Més llibres i més teatre. -La tristesa s’acaba quan comencen els teus petons. -Els dies de pluja són per...
by Jordi Pallarès | set. 25, 2020 | Articles |
El vent truca a la pell. Marxen els trossos de sorra i els calamarsets a l’andalusa. Marxen els tendals dels bars que encara quedaven oberts. El vent pica el vidre i el reflex ja no és la bola picada sinó la tristesa triturada. El vent podria endur-se tot el que...
by Jordi Pallarès | set. 20, 2020 | Articles |
Cinc minuts més per veure el sol com esclata rere el mar. Cinc minuts més d’estar dins l’aigua salada sense pensar en res més. Cinc minuts més de carícies dins la dutxa veient com cau tota la sorra enganxada a la pell. Cinc minuts més per assaborir el cafè...
by Jordi Pallarès | jul. 26, 2020 | Contes |
L’Aurora ja té quasi enllestida la collita de flors. Només li queden tres o quatre dubtes per esbrinar si les agafa totes o en deixa alguna més un parell de dies. L’Aurora ja té un altre estiu a la butxaca i al nas.De ben petita, ja tenia l’hort amb...
Comentaris recents