Eren cada tarda l’home trist, l’home alegre i l’home sensible, per compensar. Cada tarda a la Taverna del Racó, feien una cervesa de tirador, que son molt més bones que les d’ampolla. Els tres homes es trobaven i xerraven de les seves vides. Que has sentit avui? I l’home trist li deia que havia sentit una gota de pluja sobre la mà i s’escapava el vapor d’un mar a l’estiu. Després l’home alegre deia que havia sentit una rialla absurda gens creïble a un home que feia classes de gimnàs a la pantalla d’un telèfon. I per compensar la xerrada a la taverna del Racó, l’home sensible deia que havia vist un núvol de color gris i l’havia engolit per recuperar el gust dels núvols de sucre de quan era petit.
Ara, els tres homes confinats, feien una vídeo trucada amb una cervesa d’ampolla i es veien petits a la pantalla de l’ordinador. Que has sentit avui? I cadascú, cada dia, deia el què. L’home trist havia sentit una mort anunciada quan escoltava una ambulància circular pel carrer. L’home alegre explicava que havia sentit de lluny un home fent salts en una terrassa i només li veia el cap estona sí, estona no. I l’home sensible explicava que les postes de sol, aquesta època abans de Sant Jordi, eren com un plat de crema cremada i veia la lluna com una espurna de nata muntada. Els tres homes passaven les tardes, fent vídeos i explicant-se. Avui per exemple, l’home trist deia que havia sentit com el ganivet del pa se li posava a la gola i la llàgrima li queia avall. L’home alegre deia que havia fet volar coloms quan petava un globus a la terrassa plena de tortures. I l’home sensible deia que si prenia segons quin vi, li rajaven per dins anys de maduració a la bóta i a les vinyes. Quan van quedar per primera vegada després del confinament, a la Taverna del Racó, es van demanar unes cerveses de tirador. Van comprovar que s’havien intercanviat els papers: l’home alegre era el trist, el trist era l’home sensible i aquest era l’home alegre. Van parlar de què havien sentit, què havien fet, què havien vist. Els tres homes li van dir al bàrman què els passava, i aquest li va respondre que ja era hora que s’acceptés a ell mateix, i que no és dividís en tres. Havia d’acabar amb les tres parts partides i aglutinar les tres sensacions dins seu.
Les tres parts en un mateix home eren possibles: com la cervesa de triple fermentació que era dins el tirador.
L’home va fer un glop i va notar tristesa, alegria i sensibilitat a la vegada. I va saber que no li calia compartir cervesa per saber què havia sentit cada dia del món a la taverna del racó.
Comentaris recents