Conte de confinament (II)

L'Eulàlia Reverter Callús és una dona contemplativa. En té prou en estimar el paisatge tan bell que li ofereixen les vistes del menjador. Prats i bosc infinit canviant a cada estació i gaudint de l'espectacle de la natura. Que bé que la vella Reverter, tingui aquest retir calmat a pesar que la família, és clar, tots treballen i no poden anar-hi gaire. Mentre ella gaudeix de les seves plantes i té cura de totes les flors pensa en els fills a l'oficina, atrafegats i els caps de setmana, normal, no poden pujar perquè entre el futbol, el casal, els deures i els amics de barbacoa, els hi és complicat. L'Eulàlia Reverter Callús rega mentre pensa amb els nets, i en l'espai que aquí tenen per córrer, tocar la terra i durant les vacances podria fer-los el berenar. Però els fills decideixen cada any anar a la costa del sud-est asiàtic perquè ara allà és moda, mamà. I l'any vinent vés no anem a Namíbia, a veure les serps i les girafes. La Reverter Callús escombra el pati enmig del paradís i sent aquella sensació de solitud més a la tarda, al cap vespre, quan el sol s'aclofa i el cel és d'un cian de pastís. Aleshores és quan pren la pastilla per calmar el doloret aquell del pit. Un matí de març, mentre la Reverter mandrejava amb les torrades de mantega i el cafè feia l'aroma de la felicitat tranquil·la, va trucar la seva filla Candida Palomer Reverter explicant a la seva mare l'estat d'alarma general i els confiaments totals d'obligat compliment. Farem maletes mamà, venim amb tu, així et distreus. I l'Eulàlia Reverter va dir que la solitud ja l'havia treballat a base de plantes i cuques de bosc i aquests no transmeten cap virus. I així doncs, tots a ca seu, els Palomer Reverter, també.