Negroni

Trobo que és urgent que aprenguem a no jutjar-nos mai més. Blanca Llum Vidal.

Catxapera primeveral (VII)

He vist la lluna com volia estripar el cel amb la llum blanquinosa, com volia rebentar la foscor de la nit a carrers humits i llefiscosos. He vist estrelles com si fossin tares al negre cel univers. He vist coses d’un lèxic eròtic rondallístic que us quedaríeu de pedra.
Soc puta. La puta que tots volen o voldrien. Homes que contracten els meus serveis (i els serveis que no només son els que us imagineu) i també dones, moltes dones que si no em contracten fantasiegen amb el meu cos, la meva pell i fer-ne jugaments.
He vist com la nit es feia borrissol i acabava sent una bola gruixuda difícil d’empassar, I com la sequedat de la tristesa fustigava pertot les parets més fortes de mi mateixa.
Portar una vida normal i social mentre combino la meva altra feina, no m’és complicat, perquè jo marco l’agenda, horaris, dies lliures i festius. Guanyo 180 € per servei i si incloc algun extra (que autoritzo jo depèn el tipus que tinc al davant) puc guanyar més de 200 € l’hora. Cinc serveis en un dia, uns mil euros nets. Negroni.
Em puc dir Sara, Raquel, Lorena, Ester o Loreto. Però el meu nom real és Judith i tinc vint anys. Estudio a la facultat de Dret i estic a segon de carrera. M’encanta. I sé que d’aquí uns quants anys, tindré al meu poder posar alguns dels meus clients actuals a la presó. O fer algun favor administratiu a gent que avui, em desitja pel cos, pel meu cul, per la meva edat.
A vegades les comissures de la matinada m’han fet envernissar la meva pròpia pell d’una protecció aliena, humana, terrible. O també algun migdia enllefernís mentre el sol debat d’extrem a extrem si ja és matí o tarda. La gent vol polvos tothora.
Per ser puta anònima i que el meu entorn no dubti de res, he de tenir obligadament dos telèfons, guarir molt els diners en efectiu i amagar bé les grans quantitats que genero per no aixecar sospites. També no embotir-me de grans compres compulsives supercares, ginys de luxe o coses que les meves amigues mai es poden ni es podran permetre.
Soc l’albada màgica per alguns, el mar tintat de plaer i calaixets plens d’hilaritat sexual afemada per altres. Soc el gronxador que porta al límit l’extenuació de l’arribada orgàsmica. Sento com i quan arriba, com si tremolés la terra abans del volcà.
El lloguer del pis a on treballo tinc la roba, estris personals i maquillatge. A casa els pares, tot el que em falta per ser una persona amb una vida digna (normal) (moral).
He vist cel color saliva blanca i m’he despertat on les matinades eren com d’escuma seminal. He tragat olfacte de cossos humans de gent risible i he sigut feliç i rigut mentre em penetraven, pensant en l’estupidesa humana, en la galàxia d’imbecils sabent-se heteronormatius, i he plorat en silenci després del cop de porta i del vent veient volar els bitllets de cinquanta.
He anat a la uni mig pesant que potser m’he enamorat d’un client, però em passa ràpida aquesta mandangada. Si fos així, s’acabaria aquest joc, aquest fato de feina i emocions.
Soc cos i en venc trossets, moments perquè el gaudeixin, em sobrevisc mirant de no autodestruir-me debatent-me a mi mateixa sobre com alliçonar-me a mi mateixa o jutjar-me a mi mateixa.
Però si ho penseu bé, tots vosaltres, cada dia, sou unes putes. Unes putes màquines jerarquitzades que segurament no fan garrinades amb el vostre cos, però les ungles de meuca tots les porteu posades mentre us prostituïu per un sou míser cada mes.