La vida ingovernable

Digues ràpidament allò que et fa ser potent, fort i et faci bullir l'ànima. Allò que et faci anar corrents per agafar-ho i fer-ho. Què és? Digues-me alguna cosa que vols dir o realitzar per verticalitzar, especular i donar la volta a la teva pell de poca gallina. En tinc prou amb un llibre ben escrit i una mica de silenci fora d'hores. Una copa de vi i escoltar fort Caamp. Un 'Cafè Baviera' de Xavi Bosch o un article de 'Rellotges de sol' de la Sílvia Soler.
Què fa que et despertis a mitjanit neguitós, ansiós, il·lusionat? Què t'agradaria? Escriu què voldries ara. Em conformo a anar a la cabina del maquinista del tren, a la cabina del pilot, als ulls de l'escalador que arriba al cim. Ser allà, als ulls de l'enamorat per primer cop i viure la primera mà a la galta. Tens una motivació, un desig, una cosa, un neguit que et faci moure? Jo sí: l'espectacle d'un directe (Munford&Sons, per exemple), una final del Barça a Kíev (per dir una ciutat), un mercat de Lisboa, una platja d'Eivissa amb el Comas i el Leiva, una Masterclass amb l'Anna i riure com abans. No hi ha res que et faci tremolar? Una cosa que fa temps imagines i/o esperes? Un gust, un sabor, una olor, un passat efímer, una notícia, un missatge, una llum, una cosa (aquella cosa), un destí, un lloc comú per compartir amb algú, un banc per seure i sentir i observar la bellesa davant teu, una veu, un restaurant pendent o aquell que has de repetir sí o sí. Una cervesa?
Ai, com li dic per quedar… com li dic que sí a tot. El nervi que mou el món. La cosa més ingovernable, fes-la. Sempre és més tard del que ens pensem.