Ella.

A vegades la tristesa fa por. Ens treu la pols de la comoditat en què massa sovint, estem instal·lats. La tristesa fa ràbia. Plorar de tristesa. Compartir la tristesa o viure la tristesa en soledat. Com deia el poeta: no hi ha tristesa més trista que amagar la tristesa. Per amor, per dolor, per la mort o per totes aquestes juntes. En angles: 'sadness'. En somalí: 'Morugo leh'. En espanyol: 'Tristeza'. En rus: 'грустный'. Sinònims: desgracia, dolor, pena, problema. Tots sabem que el seu origen rau en el cor, en la respiració que s'accelera o qui sap, quan s'apaga. Núvols de tristesa. Escala de tristesa. Estat de tristesa. Cop de tristesa. Tristesa àcida. Tristesa animal. Tristesa Infinita. Infelicitat. Dolor. Disgust. Desgràcia. Dissort. La tristesa fa tremolors a l'ànima on tot es va esquerdant per dins, a poc a poc. La tristesa és no compartir el que un et diu. El que no tolera. El que pega. El que justifica. Qui més qui menys aquests dies estem immersos en un mar de tristesa. Els d'aquí i els d'allà. També és cert que costa diferenciar la tristesa d'aquella ràbia impotent de quan parla l'amic i et diu que la tristesa és il·legal, constituent i que ha d'entrar dins els paràmetres normals del que ha de ser la tristesa. I que la tristesa se la pot fer fora a la força. Així. Sense més. M'ho diu l'amic. Estic molt trist.