Blog personal
d’en Jordi Pallarès
BENVINGUTS
En aquest espai hi trobareu contes, històries i articles d’opinió. Un petit cabaret de paraules on tothom hi té cabuda. La lectura ens fa més lliures.
Carrers de nit (I)
Des de fa uns dies em fa tant mal al lumbar que he decidit sortir a caminar cada dia després de sopar. Potser hauria d'anar a un professional a tractar-me: si coneixeu algú, m'ho feu saber. Caminar pels carrers nocturns i solitaris em dóna per fer un parell...
Hora menys I més llum
Una hora menys per veure com tornes sense ganes de marxar. Una hora menys per no creure en res més que en la mateixa esperança. Una hora menys per no poder llegir a la Rojals, la Soler, al Bosch, al Barril o al Cotarelo. Una hora menys per dir allò que sempre he...
El botó que falla
Un botó per trucar just en el moment, el botó de veritat perquè t'hi posis. Parlem. Un botó perquè finalment despengis. Hola. Què tal vas. Si hi hagués un botó per saber com estimar a cada moment: per cuidar, per no molestar, per sentir-te a prop, per dir el que...
Petits regals
Respirar l'aire de tarda i tragar la primavera prematura. Escoltar promeses i poemes guardats dins la caixeta dels records. Notar l'abraçada immensa a la distància, entre el mar enrabiat i la tramuntana que bufa. Tornar a casa i fer un got. Treure les...
No ho recordo
Què sé jo dels gols del Barça al Bernabéu. Miri, què sé jo, no ho sé. No hi era, no ho recordo. Què sé jo de totes les mentides que s'han dit dins l'Estat lamentable amb la misèria diària, amb Zoido de Ministre mentre estàvem a grau 4 de Terrorisme. Què sé...
La Marina i el Gerard, surten
Ella el mira fixament amb el somriure als llavis. Ell fa moure el peu a ritme de tic nerviós. Els dos se saben agradats aquesta (segona) nit. Intueixo que és la segona perquè ja estan sopant al restaurant i la conversa sembla que flueix. La Marina quasi no menja del...
Explicar coses
Com un actor: igual. Em preparo per parlar davant del públic i em disposo a mirar-me al mirall, uns minuts abans. Sempre faig el mateix procediment. A diferència del teatre, una conferència o xerrada li dóna un ambient de realitat i no tant de ficció. Però el fet...
A vegades vull coses
A vegades posaria tota la poesia junta i seguida per no parar de llegir. A vegades posaria tota la música que m'ha fet feliç i no pararia d'escoltar-la, una hora darrera l'altra. A vegades m'agradaria que em diguessin coses a l'orella molt a...
Et vull impotent
Podràs regalar una joguina al teu fill, al teu fillol, una bufanda al teu pare. Podràs sortir al carrer i caminar o córrer; anar al bosc, agafar llenya i encendre una llar de foc. Viuràs un diumenge plàcid, mirant com plou i tocant la mà de la teva parella sota la...
Tocar(la)
Em tanco a l'aquari i li noto el tacte preciós de la fusta polida i les cordes tensades. Ningú sap el que sento quan acaricio l'instrument que em permet fugir, evadir-me, tancar-me, només gaudir-ho jo en aquell moment. És el racó per calmar la meva ànima...
Enlairar-se
La mort és plegar. Però es pot plegar o anar plegant, de mica en mica. La mort de l'altre és un nus a la gola, una llàgrima del record galta avall, una cançó trista a l'altra banda del carrer. La mateixa mort és el descans, per fi, a uns llargs anys, una...
Clau de llum
He estat a l'illa. La de la icona que ens enviem pel whatsapp. Aquella illa tan bonica que només saps quan tornes després d'haver-hi anat. He estat al paradís diminut del món: on sempre rius, sempre estàs en pau, sempre va bé tot. He estat a l'illa on...