Quan l'àvia va donar-li l'anell se'l va posar i li queia; els seus dits, de només sis anys, eren poca cosa per l'anellot de la Romança Monquevols. Era una herència plena, total i intransferible: només al seu net li valdria l'encanteri i li va...

La Ramona Vies accelera la palanca negra quan ja no hi ha passatgers enmig de l'andana i el vagó. L'estació amb més emoció, la més esperada, la més desitjada és la de La Floresta direcció Vallès. Pròxima parada Valldoreix i en aquest moment és quan...

La Norma Cordatensa va posar el peu a terra amb una força descomunal, com cada dia. Cada matí a les set el peu a terra trepitjant fort, cafè amb llet i vinga que no hi ha tantes hores per vendre. Anys i panys amb la mateixa feina i venent el mateix però la il·lusió li...

En Valentino Rodes era una persona grisa. Buida, apagada. Acabada. D'aquelles sense esma, sense reacció i donada per perduda a si mateixa. En Valentino es llevava cada matí i es treia de sobre els vestits. Dilluns el de la pena. Dimarts el de la por. Dimecres el...

De ben petit menjava les molles de pa: les pessigava de sobre les tovalles. Era tan forta la seva atracció pel pa que d'amagat, n'agafava per totes les taules del restaurant. En Llibert Bonamolla no hi podia fer més. Era un addicte al pa, un boig, un animal...

Si l'estiu servís perquè poguéssim llegir tots els llibres pendents i fer-ne tertúlia de ràdio nocturna. Si l'estiu servís per veure'ns sense pressa, visitar-nos sense compromís, dir allò que ara no recordo però sí, allò. Si l'estiu servís per fer...

La veig de lluny mirant la televisió. Són moltes senyores a la sala fosca i a vegades no em veu. He de cridar l'atenció perquè vegi que el seu nét està a la porta. Els ventiladors ocupen molt d'espai i soroll d'estiu: bbbbbbbbbbbb La iaia em veu i riu,...

Per mi una bona Festa Major és sortir a fer un vol al vespre i observar el bosc com li arriba l'última llum. Una bona Festa Major és arribar a casa i trobar la música justa, el vi al punt fresc, compartir lluna blanca de juliol. Una Festa Major no pot ser-ho mai...

Endavant amb cremar tot allò que ens fa nosa i no sabem què fer-ne. És la nit per cremar els mals de cap, les males sensacions, les males maneres, els mals humors, els mals pensaments. La foguera que hauria de cremar tota la cosa dolenta i potser alguna cosa bona que...

Tornaran tots els dissabtes que tenim pendents. Els de córrer fins a ofegar-nos i els de trencar les onades mentre veiem com s'apropen. Dissabtes de sorpresa i d'aparèixer així, perquè sí. Tots els dissabtes festius, alegres, d'estiu d'ara i...

Camino com cada nit fins a la pedra. Li dic la pedra perquè és un mirador que hi ha a Can Boada i sí, hi ha una pedra. Ara ja hi ha la brisa perfecta, tot es fa petit aquesta hora nocturna; inclús la cosa més grossa que sembla que no es pugui empassar mai. Però tot...

Es cola a tots els llocs del món, a totes les cases i també en alguns somnis. Al port d'un altre oceà, a l'altra punta de tot, baixa pels carrers i s'infiltra per sota les portes, baixa del cel o no sé d'on. Va i ve i vola i no pots capturar-la per...