Dissabtes, vida!

Tornaran tots els dissabtes que tenim pendents. Els de córrer fins a ofegar-nos i els de trencar les onades mentre veiem com s'apropen. Dissabtes de sorpresa i d'aparèixer així, perquè sí. Tots els dissabtes festius, alegres, d'estiu d'ara i d'abans. Tornarà a sonar tota la música i la posarem fort i ballarem fins que la platja ens faci fora, a l'hora baixa. Posarem Maren Morris o els Mumford o Dausà, que sé jo. Només hi haurà colors a les injeccions, els hospitals seran biblioteques i només hi hauran llibres que regalen els amics: fets a mà, fets amb el cor i editats a mida. Els dissabtes no hi haurà dolor. Mai més. Com el grup que tenim amb el Pep i que ell va crear: dissabtes vida! Els dissabtes els farem servir per despertar-nos lent i fer coves sota els llençols, amagats de tot i de tothom, esmorzar entre ocells i els cants d'una marallenga emplomallada, sentir aquest aire ple de fi de curs i no fer exàmens. Ni un. Tornaran els dissabtes de moto i de llibertat, també. Però demà no serà dissabte i em fa por que torni una certa rutina trista, infinita com sempre; una certa angoixa coneguda, subtil i que s'aproxima i notar-la més per experiència que per presència. Aquella cosa que dius ja hi som. I sí que torna, com l'agulla que punxa massa, la pluja de fang, les alcaldesses oportunistes, les absències i les tristeses gruixudes. Tot torna demà que ja no és dissabte i com un encanteri s'acaba la màgia. Però a part del dissabte hi ha la setmana i per aquí transita tot: la vida.