L'encàrrec era precís: Calia trobar alguna cosa sobre el firmament que li permetés acabar amb aquella pandèmia. El professor Saudade, reconegut per desenes d'universitats de tot el món, va agafar la bicicleta i es va plantar a l'oficina buida (el...

La Mari Llum era una dona molt pausada, molt tranquil·la, molt introspectiva. La poeta i editora treballava a casa i la pandèmia no l'havia afectat. Inclús s'havia inspirat encara més en sentir els ocells cantar a la ciutat i quan mirava per la finestra,...

El Genís Lancaster era un home egocèntric, només el punt just, això sí. Tots els actors necessiten tenir la fama a punt de caramel: ni poca ni molta, però l'excés de la fama porta al caos. Ell en tenia prou del fet que el reconeguessin pel carrer però que tampoc...

Un dia un petó va desaparèixer i va anar a parar en un lloc preciós que feia olor d'amor. Aviat n'hi va anar a parar un altre i així fins a formar una pila de petons. Un petó que va arribar plorava i els altres li van preguntar perquè. Vinc d'un comiat,...

Explica la vida tal com sona cada dia des de fa molts anys a l'estudi 1. Arriba a la ràdio i es treu el seu barret i saluda a tot l'equip. -Què tenim avui? Fa sempre. Però té tot el programa al cap i sap que els oients que hi ha rere el micròfon són uns...

A la Punta de Louro, a Galícia, ja fa uns dies que no es pot "sortir". Un Coronavirus s'ha colat també a les planejadores que porten material a tota velocitat. El Vicento Oubiña només va a la seva llustrosa llanxa per comprovar que encara que surti a...

Esclatava l'amor al llit i als llavis i tot era festa infinita. Al principi, l'amor no hi entén de rutines, però els dos amats vivien aliens al món desesperat del transit laboral. Els anys passaven i les pandèmies també. I resulta que el confinament els va...

Volia tornar al racó més bonic del món i ho va aconseguir. Quan la Fer va acabar la quarantena va agafar tres mudes i un avió. A la terminal saludava a tothom sense conèixer a ningú. Era una felicitat estranya després de tant de temps de no sortir de casa. La Fer va...

La Mò (de Mònica) tenia xats oberts tot el dia. Amb els de la feina, amb la dona de fer feines, que no hi anava però volia continuar tenint el contacte. Amb el redactor, el subdirector, que no el director perquè allà, la directora era ella, la Mò (de Mònica). Obria...

Hi havien males notícies però no estava tot perdut. En alguna ràdio llunyana va sentir que avui canviaven l'hora. L'horari d'estiu, en deien i li va fer il·lusió sortir al balcó. Certament aquell espectacle era únic. De cop el vespre regalava llum al...

El Jon Pelu era un home d'èxit. Professió de prestigi i la resta no li anava pas malament: sempre amb la camisa neta i olor de planxa amb aigua destil·lada ja evaporada. El Jon Pelu tenia una forma de pentinat ni millor ni pitjor, no ens posarem amb això. El que...

El Biel Latoca era un prodigi que va formar-se a la pedrera del millor equip del món. El flamant jugador juvenil passava pels partits del diumenge al matí com una estrella. Una potència que calia conservar i evidentment va arribar al primer equip amb tots els honors....