Blog personal
d’en Jordi Pallarès
BENVINGUTS
En aquest espai hi trobareu contes, històries i articles d’opinió. Un petit cabaret de paraules on tothom hi té cabuda. La lectura ens fa més lliures.
Conte de confinament (VIII)
La primavera volia escoltar. Ja que aquest any la gent no podia gaudir-la, ella, sempre capritxosa, va demanar a tots que li diguessin coses. La gent, des dels terrats, les eixides, patis o balcons, observaven com arribava i sí, la gent va dir-li moltes coses. Un va...
Conte de confinament (VI)
Ja portava uns dies tancada a casa i la Roser Pelldolça no acabava de trobar quelcom interessant per passar l'estona. Agafava un llibre i al cap de poca estona ja el deixava. Mai li havien interessat les sèries i la televisió, en general, se li feia pesada. La...
Conte de confinament (IV)
La Laia Pocafer era molt passiva. Amb la vida solucionada gràcies a l'administració de loteria que va heretar, la Pocafer tenia un horari més aviat decaient. Mandra al llit, dutxa llarga, cafè, lavabo, got d'aigua, cafè, xarxes socials, dinar, migdiada,...
Conte de confinament (v)
Abans del virus tot eren caminades llargues al capvespre i mirar el cel entre blavós i negre i esperar que com més allargués, millor. Anar a treballar amb la mandra uns dies, altres amb il·lusió, altres, feliç de veure gent. Els dilluns eren una muntanya pelada que...
Conte de confinament (III)
L'Iu Farell, fill de la família Farell Onavà de Cambrils, va viure amb una expectació i angoixa tot el que passava. Les notícies i les xarxes eren demolidores, inclús la secció d'esports va quedar suprimida per la pandèmia. L'Iu caminava per la platja...
Conte de confinament (II)
L'Eulàlia Reverter Callús és una dona contemplativa. En té prou en estimar el paisatge tan bell que li ofereixen les vistes del menjador. Prats i bosc infinit canviant a cada estació i gaudint de l'espectacle de la natura. Que bé que la vella Reverter,...
Pausa
Trobar la pastilla indolora per aquesta ànima que pateix i tota la tristesa latent. El virus aquest pot ser fatal, però cal combatre'l a cops de pausa, de silenci i sent generós. Caldrà treballar fort la paciència, la tensió absurda per tot allò que serà o què...
Març
La calma és gruixuda i el silenci dens. Les nits del mes de març son una porta a una possible primavera massa desitjada. Avui el cel està d'un morat fortíssim. La remor de la ciutat sona de lluny i les persianes ja estan totes tancades. Un avió passa a poca...
Conte d'hivern (VII)
La Maria Dispara era una dona lliure, feia i desfeia, no tenia por. Mai. Un dia, passejant per aquells bonics carrers d'Andorra, va comprar-se una càmera fotogràfica. Una càmera que tenia moltes coses bones, molta qualitat en l'exposició final: molt talent....
Conte d'hivern (VI)
El Paco Lletrafina anava i venia de qualsevol racó d'Europa. Home de menjar bé i beure millor, en Paco escollia el restaurant abans que la ciutat i així passava les setmanes: una per preparar el viatge, l'altre viatjant. En Lletrefina programava...
Aquelles pigues brunes
Trobo tant a faltar l'estiu que enfonso el cap als llençols estesos que només utilitzo al juliol. És tan forta la sensació de voler la tarda llarga que només compto cada dia els segons que la llum aguanta viva al cel. El meu problema amb l'estiu és que el...
Fugir lentament
Tots hem contemplat l'opció d'anar tirant i desaparèixer lentament, mentre sona la cançó i deixar-ho aquí. A l'abraçada que ens quedem integrats i separar-nos lentament: i fugir. Fugir mentre prenem l'últim xarrup de cafè, mentre fem el primer glop...