Conte de confinament (XV)

Hi havien males notícies però no estava tot perdut. En alguna ràdio llunyana va sentir que avui canviaven l'hora. L'horari d'estiu, en deien i li va fer il·lusió sortir al balcó. Certament aquell espectacle era únic. De cop el vespre regalava llum al cel com aquell que regala una bossa de caramels. Però avui era un oxímoron: més llum al confinament social. Una hora més de cel color rosa fort o lila tirant a malva. Per què? Es preguntava. Va enfilar-se fins dalt de tot del terrat, va pujar una mica més enllà fent equilibris entre teula i teula i va trobar un lloc segur per posar el cul: la sortida d'aire de les cuines. Allà, observava la ciutat des de molt amunt i tot era com de cartó pedra. Carrers de mentida sota un cel que escopia ganes de primavera. La llum era latent i allargava la tarda entre terrats marrons i llars ocupades. Entre les xemeneies va aparèixer l'home desig, que només apareix una vegada a la vida i si a vostès, amics lectors, mai no se'ls hi ha presentat, no pateixin, algun dia ho farà. Com ho fa fer amb el nostre estimat protagonista, que al·lucinat, va veure que l'home desig li concedia llibertat de confinament durant aquella hora de més. Fes una llista i et regalo una hora. I va demanar-li tot això: anar a una cala en la solitud i poder veure com l'escuma trenca a la sorra. Romandre estirat vora la línia fina de l'aigua i escoltar com bombegen les onades. Endinsar-se dins la vegetació i tocar arbres, la gespa fresca, la pluja de matinada, el cor de l'abril que està a punt d'arribar. Pujar en una barca segura i navegar durant aquesta hora mar endins i tornar just a temps per veure sortir la lluna. Veure una pluja d'estels en una illa deserta i sentir-me sol al mapa del món. Notar l'adrenalina de com l'estiu va apropant-se, com aquell que espera la baixada final en una atracció de les més fortes.
L'home desig va escoltar la llista de coses que volia fer en una hora. Com que totes eren tan boniques i especials, va dir-li: saps què, et concedeixo tot el que has dit sempre que em deixis anar amb tu. I així va ser, com el protagonista del conte va aconseguir fer la volta al món amb coses especials,amb l'home desig, això sí.
Sense confinament i amb la felicitat d'una hora més de forma permanent.