Select Page

Volia tornar al racó més bonic del món i ho va aconseguir. Quan la Fer va acabar la quarantena va agafar tres mudes i un avió. A la terminal saludava a tothom sense conèixer a ningú. Era una felicitat estranya després de tant de temps de no sortir de casa. La Fer va passar tots els controls de l'aeroport lentament, com una tortugueta, gaudint cada instant, i li va fer gràcia que el guàrdia li digués "atravessiamo" pensant-se que podria ser italiana. Va recordar els seus temps d'Erasmus a Milà. Es va deixar fer el test del coronavirus amb una lleialtat total. Ara només volia fugir, volia aire fresc després de tants mesos allí confinada i tornar a casa, a Menorca.A l'avió ja es veia que hi havia connexió amb tots els passatgers i que tots tenien una certa empatia amb la causa de l'alliberament social. Un cert xiuxiueig feia més especial el vol: la vida havia canviat per tots i l'esperança creixa per aquells passatgers disposats a reposar uns dies a Menorca o a tornar amb les seves famílies. Era el cas de la Fer, que després de massa temps, tornava a la seva terra. Ja veia l'illa per fi mentre menjava un plàtan, alvocat i xuclava fortalesa a través de la finestreta de l'avió. L'illa era deserta i l'aire feia olor de iode marí i tramuntana, allò tan especial, que havia trobat a faltar i que ara necessitava. Abans d'anar a veure la família va passar per casa seva i quan va obrir la porta tot estava igual que quan va marxar: el videojoc en pausa, una copa de vi mig buida, la pissarra dels pensaments plena a vessar. Va fer una dutxa llarga, aquella que et deixa la pell plena d'esgarrifança i el cap ple de trons, de pensaments entremaliats, va vestir-se i es va posar les espardenyes d'estiu. Després va anar a veure els pares i durant el trajecte va veure com els veïns del barri encara tenien les persianes baixades i només hi havia oberta la bolera, els bars de guiris que feien mandonguilles atxixarrades, encara no embrutaven la màgia del poble. Va trencar pel carrer Savoia, i va aparcar davant la tarda, que xiulava tendresa i el mar feia glopades fortes d'esperança i la temperatura era excel·lent. La Fer, que tenia la clau de casa els pares, va entrar i la mare estava mirant finestra enllà. Hola filla. I la Fer, feliç i emocionada, la va abraçar fort mentre la mare plorava desconsoladament. El pare va morir del virus, però no t'ho vàrem dir per no preocupar-te. Ni tan sols jo he pogut acomiadar-me. I la Fer, va fer el silenci del dolor, aquell que et colpeja i et bloqueja, que et deixa el nus a la gola. El pare ja no hi era. El contrallum del menjador era un reflex ple de records, de la felicitat que hi havien construït tots i el seu pare al capdavant. Les fotos d'ell sobre la vitrina, que la Fer repassava mentre la llàgrima rodolava galta avall. Es va fixar en aquella de quan ell era jove, al camp del Sabadell, feliç i ple de confiança d'haver guanyat i no perdre la categoria. O aquella altra, quan van celebrar els cinquanta anys amb un xuleton fantàstic i confiava tot el destí a la bona vida i la seva fortalesa. La Fer va agafar la seva mare i van creuar l'illa. Van anar a les platges de Cavalleria i van fer un passeig llarg. Aquell racó al·lucinant les connectava en certa manera a la seva infantesa. A Olesa no hi havia platja però la Fer va deixar a tots els amics i l'escola i aquella edat, l'amistat era innegociable. Mai li va ser fàcil i tenia el ganivet clavat i allà va ser un bon moment per dir-li a la mare tot el dolor contingut. Van anar a viure en un lloc sense mapa i allò la va afectar per sempre. Aquella sinceritat de mare i filla va servir per tancar portes i obrir la del dol del pare. Van llençar les cendres en un turó mentre el Far de Cavalleria començava a guiar amb petits tocs de llum. Un gat va saludar confiat quan tornaven i la nit tenia uns colors a conjunt amb el mar fent una empatia perfecta. Mare i filla van començar una nova vida plena de veritat i sense lloses. La fi del confinament li va servir a la Fer per escriure la seva història, amb una mica de creativitat com si fos un conte. Va ser tant al·lucinant l'èxit que va guanyar el Premi Sant Jordi de l'any 2021.